L’informe Per una justícia a l’altura de la infància, elaborat per l’organització Save the Children, revela la preocupant realitat dels processos judicials per casos d’abusos sexuals a menors a Espanya. L’estudi, que ha analitzat 345 sentències recents emeses entre 2023 i 2024, mostra que el 40,9% d’aquests processos es perllonga durant més de tres anys, i un 12,1% supera fins i tot els cinc anys. Aquestes demores tenen un impacte profund en les víctimes, que es veuen obligades a reviure els fets i, en més de la meitat dels casos, a declarar diverses vegades.
L’anàlisi de les sentències confirma que l’edat mitjana en què comencen els abusos és de 12 anys, i que el 82,9% de les víctimes són nenes o adolescents, una xifra que reflecteix una tendència a l’alça respecte a l’any 2023 (80,3%). També s’assenyala que el 5% de les víctimes menors d’edat tenen alguna discapacitat. La directora d’Influència i Desenvolupament Territorial de Save the Children, Catalina Perazzo, ha comentat: “estem davant una violència silenciada”, i ho justifica assenyalant que “gairebé la meitat de les denúncies per delictes sexuals a Espanya tenen com a víctimes nens, nenes i adolescents, però el sistema judicial continua sense estar preparat per protegir-los”. Perazzo també ha afirmat amb rotunditat que “la justícia no pot ser un àmbit de desprotecció per a aquells que ja han patit violència sexual”.
L’informe detalla el perfil dels agressors: el 98% són homes i, en vuit de cada deu casos, són persones conegudes per la víctima, principalment del seu entorn familiar. També s’ha identificat que el 38,7% dels agressors són coneguts no familiars, com amics de la família o professionals que treballen amb menors, i en el 19,5% dels casos es tracta d’un desconegut. Un altre aspecte rellevant és que en sis de cada deu ocasions els agressors no tenen antecedents penals, tot i que un 16% dels que en tenen ja havien comès delictes sexuals.
Davant la durada dels processos, Catalina Perazzo opina que “aquests processos llargs dificulten significativament la recuperació dels nens i nenes víctimes”, i defensa que “la implementació de sistemes de justícia especialitzada ajudaria a reduir aquests temps, en agilitar els procediments i limitar la necessitat de múltiples declaracions”. L’estudi també subratlla que la ‘prova preconstituïda’, una tècnica que consisteix a gravar el testimoni de la víctima per evitar que hagi de declarar diverses vegades, només s’utilitza en el 34,5% dels casos. Aquesta xifra és considerada “insuficient” per l’organització, que mostra la seva preocupació pel seu “ús minoritari”.
Segons Perazzo, “el testimoni dels nens i nenes víctimes és la principal prova en la majoria dels casos” i considera “preocupant que encara no es generalitzi” l’ús d’aquesta prova, que a més és obligatòria per als menors de 14 anys. Aquesta situació provoca que “moltes víctimes hagin de reviure el trauma una vegada i una altra al llarg del procés, fins i tot durant el judici oral”. Per a fer front a aquesta problemàtica, Save the Children considera fonamental “ampliar la justícia especialitzada en violència contra la infància a tot el territori”. Reclama que la creació de només tres seccions a tot el país (a Barcelona, Madrid i Màlaga) és “insuficient per a garantir una resposta adequada a totes les formes de violència que afecten els nens, nenes i adolescents”.
Finalment, l’organització demana diverses mesures urgents: la creació de fiscalies especialitzades en violència i d’equips tècnics multidisciplinaris, la incorporació “de manera efectiva” de l’avaluació de l’interès superior del menor en totes les sentències, la resolució de qüestions de competència per assegurar que els casos de violència sexual contra nenes es gestionin a les seccions d’infància i adolescència i l’extensió del model Barnahus a totes les comunitats autònomes.
