El 10,2% de les persones que diuen que se senten soles a Espanya acusen més aquesta soledat no desitjada en dates especials com el Nadal, quan imperen les reunions socials i familiars i quan sentir-se bé i ajuntar-se amb els altres és gairebé obligatori.
Així ho posa de manifest un estudi de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (Soledades), que assenyala que entre les causes de l’aïllament involuntari hi figura la de la manca de convivència i suport familiar i social, acusada pel 57,3% de les persones enquestades en situació de soledat. Aquesta manca de suport pot ser deguda, en funció del mateix treball, al fet que els familiars resideixin lluny (11,9%), a haver deixat de conviure amb les persones que es convivia abans (10,5%) oa no sentir-se comprès per la gent del voltant (8,5%).
El treball, donat a conèixer a la primavera i elaborat amb suport de Nextdoor, analitzava, entre altres aspectes, en quins moments afecta més la soledat als que confessen patir aïllament involuntari i concloïa que les dates especials com el Nadal agreugen el problema per al 10, 2%.
Titulat ‘El cost de la soledat no desitjada a Espanya’, assenyalava, en aquesta mateixa línia, que un 22,9% de les persones entrevistades se senten soles durant tot el dia, inclosos períodes com els nadalencs; gairebé el 20,9% percep aquest sentiment de solitud durant els fins de setmana i que, de mitjana, les persones en situació de solitud no desitjada porten aproximadament sis anys en aquesta situació.
L’estudi analitzava els costos, la incidència i les causes de l’aïllament involuntari a Espanya, on el 13,4% de la població diu patir solitud no desitjada i on aquest problema el pateixen més les dones que els homes (14,8% i 12,1 %, respectivament) i els joves més que els més grans. En general, suposa un cost anual que ronda els 14.000 milions d?euros en aquest país.
Soledat no desitjada i voluntariat
Segons es desprèn de l’estudi ‘L’Acció Voluntària el 2023’ publicat per la Plataforma del Voluntariat d’Espanya, membre de SoledadES, un total de 4,5 milions de persones més grans de 14 anys fan algun tipus de voluntariat a Espanya, l’11% de la població. Un 9,1% de les persones que fan voluntariat tenen discapacitat.
Segons aquest estudi, el voluntariat té efectes positius en les relacions socials i és una vacuna contra la solitud. Així, el percentatge de persones voluntàries que se senten en solitud és gairebé un 25% més petit que en el conjunt de la població.
A més, hi ha un interès ciutadà a realitzar accions contra la solitud. Un 60% de les persones que no fa voluntariat estarien disposades a fer-ho per combatre la solitud no desitjada.
Polítics i mitjans
D’altra banda, SoledadES recorda que el seu primer treball, ‘Estudi sobre la percepció de la soledat no desitjada’, apunta polítics i mitjans de comunicació com a principals agents implicats en la millora de la soledat, que suposa un problema per al 92% de la població
Elaborat a partir d’una enquesta realitzada a més de 400 persones entre 16 i 74 anys residents a Espanya i donat a conèixer el 2022, l’informe assenyalava, concretament, que el 92,9% dels espanyols creuen que la solitud és un problema social força o molt important que cal abordar amb polítiques públiques i informació per part dels mitjans.
En aquest sentit, un 72,5% pensa que lluitar contra la soledat no desitjada ha de ser una qüestió prioritària per a les administracions i més d’un 50% els atribueix la funció de vetllar perquè ningú no se senti sol.
L’Observatori Estatal de la Soledat no desitjada (SoledadES) és un espai d’intercanvi d’investigacions i coneixements entre administracions i professionals que pretén conèixer la dimensió de l’aïllament involuntari en què viuen moltes persones a Espanya i contribuir-ne després a millorar-les.
És una iniciativa de Fundació ONCE en col·laboració amb Creu Roja, Càritas, ONCE, Xarxa contra la Soledat no desitjada, Plataforma de Majors i Pensionistes, Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Plataforma del Tercer Sector, Plataforma del Voluntariat d’Espanya, Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, Consell de la Joventut d’Espanya, UGT, CCOO, CERMI, Plataforma d’Organitzacions de Pacients, Unió Professional i Consell General de Col·legis de Farmacèutics.
