Un total de 45.360 persones van morir el 2022 a Espanya a les llistes d’espera de la dependència (una cada 12 minuts) mentre que l’aportació de les comunitats autònomes a aquesta matèria es va reduir en 98 milions d’euros; Catalunya, Cantàbria, Astúries, Comunitat Valenciana , Andalusia, Extremadura, Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i Regió de Múrcia que més van retallar els seus pressupostos.
Així consta en un informe publicat aquest dimecres per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials on s’observa que la inversió pública en atenció a la dependència el 2022 va pujar a 10.234 milions d’euros.
Tot i això, aquest col·lectiu va testificar que “segueix existint una acusada desigualtat territorial quant a finançament”, com ho il·lustra que nou comunitats hagin disminuït la despesa en dependència el 2022 respecte al 2021: Catalunya (-57,3 milions), Cantàbria (-8,7 milions), Astúries (-10,8 milions), Comunitat Valenciana (-40,6 milions), Andalusia (-51,6 milions), Extremadura (-11 milions), Comunitat de Madrid (-15 milions) ), Castella i Lleó (-7,4 milions) i Regió de Múrcia (-1 milió).
L’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials va considerar “especialment sagnants” les retallades que hi havia a Catalunya i a la Regió de Múrcia, que l’any passat van ocupar els darrers llocs de l’Escala de Valoració de l’Observatori de la Dependència. A l’altra banda de la balança destaquen les Balears i Navarra, amb increments pressupostaris del 17% i del 8,8%, respectivament.
Dels 10.234 milions d’euros d’inversió pública en dependència, el 74% (7.573 milions) els va finançar les comunitats autònomes, un 1,27% menys que el 2021; davant del 26% de l’Estat (2.661 milions), un 33,6% més que un any abans.
L’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials va cridar l’atenció sobre “l’acusada desigualtat territorial” en matèria de dependència a Espanya, com ho evidencia que les comunitats que més inverteixen són el País Basc (2.329 euros per persona), Extremadura (1.706 euros ) i Navarra (701 milions), mentre que a la cua segueixen les Canàries (801 euros) i Galícia (615).
Per part seva, 8.135 euros va ser la despesa anual mitjana per persona beneficiària, de les quals l’Estat va aportar 2.115 euros en concepte de nivell mínim de protecció i les comunitats autònomes 6.020 euros, sent País Basc la que més quantitat va destinar: 13.390 euros anuals, i Andalusia la que menys: 6.547 euros anuals.
Aquest col·lectiu va exposar que “el pes relatiu del finançament autonòmic davant de l’estatal durant el període 2015-2020 presentava una tendència alcista que es trenca el 2021, quan l’increment en el finançament aportat per l’Administració General de l’Estat mitjançant el pla de xoc és utilitzat per algunes comunitats autònomes per retirar part del seu finançament”.
El repartiment del finançament entre l’Estat i les comunitats mostra grans diferències entre territoris. Així, el País Basc (86%), les Balears (83,09%) i Navarra (81,56%) inverteixen en més proporció en els seus sistemes, quan la mitjana a Espanya se situa en el 74%, amb Galícia (64,8) %), Andalusia (66,87%) o Castella i Lleó (67,25%) allunyades.
Alhora, Balears ha tingut el major increment de despesa per persona beneficiària (+11,33%) en incrementar-se la despesa estatal (+22,1%) i l’autonòmica (+17%), seguida de Navarra i Cantàbria.
Finalment, des del 2015 el nombre de persona en situació de dependència ateses ha crescut cada any. Entre el 2021 i el 2022 s’observa un increment percentual de la despesa total certificat més elevada (+7,1%) que l’alça en el nombre de persones beneficiàries (+7,9%).
){kind=link}