Aquesta setmana marca la fi del curs escolar i, per un any més, la situació de l’educació inclusiva a Catalunya continua sent una preocupació cabdal. Més de 45.000 alumnes amb necessitats educatives especials abandonen les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya sense que s’hagi completat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva, aprovat ja fa vuit anys.
Dincat, l’entitat que representa 56 centres d’educació especial a Catalunya, ha expressat el seu profund malestar davant aquesta situació. Lamenten que, tot i el temps transcorregut i les constants demandes del sector, encara no es garanteixi plenament l’accés, la participació inclusiva i l’assoliment de competències per a aquest alumnat. Des de Dincat recorden que, a l’inici del curs, ja van interpel·lar directament a l’aleshores nova consellera d’Educació, Esther Niubó, qui tenia l’oportunitat d’abordar aquesta qüestió de manera definitiva. Malauradament, no s’ha produït cap avenç significatiu i la situació roman estancada.
Davant d’aquest estancament persistent, Dincat fa una nova crida al Govern de Catalunya perquè assumeixi amb responsabilitat i fermesa el compromís d’una transformació real cap a un sistema educatiu genuïnament inclusiu. L’objectiu és assegurar les mateixes oportunitats per a tothom, basant aquesta transformació tant en una escola ordinària que sigui realment inclusiva, com en el reconeixement i el reforçament dels equips d’educació especial com a recurs especialitzat indispensable.
Glòria Juan, representant d’Educació a Dincat, ha explicat que: «L’accés efectiu a les escoles ordinàries té un impacte molt positiu en el desenvolupament curricular i social dels infants i joves amb necessitats educatives especials. Tot i això, encara manquen recursos especialitzats perquè aquestes escoles i el sistema educatiu en conjunt estiguin preparats per donar una resposta adequada a aquest alumnat, especialment als que tenen necessitats de suport més intenses«.
Davant aquesta realitat, Dincat reitera les seves demandes fonamentals: és urgent millorar la planificació i coordinació dels serveis i recursos destinats a l’escola inclusiva; garantir una formació inicial i continuada de qualitat per a tot el personal educatiu, docent i especialista; definir un model compartit i coherent per als Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos per a la inclusió (CEEPSIR); i actualitzar les ràtios i els perfils professionals de tots els centres per assegurar una atenció adequada i de qualitat.
L’entitat recorda a la consellera d’Educació, Esther Niubó, la importància vital dels CEE que es reconverteixen en CEEPSIR. Aquests centres esdevenen un servei essencial per garantir la inclusió de l’alumnat i per donar suport a les escoles ordinàries, ajudant-les a gestionar la diversitat i a crear entorns més inclusius per a tothom.
Finalment, una de les reivindicacions clau del sector és la necessitat d’una aposta i inversió decidida en l’educació postobligatòria. Actualment, aquesta etapa educativa no respon adequadament a les necessitats dels joves amb necessitats educatives especials. És imprescindible garantir una oferta formativa diversa i de qualitat, així com una transició digna i efectiva cap al món laboral. Això implica el desenvolupament i la consolidació dels Programes de Transició a la Vida Adulta i dels programes de Formació Professional adaptada.
