
L’Associació de Bars, Restaurants, Cafeteries i Oci Nocturn de Benidorm (Abreca), en col·laboració amb l’ONCE, ha posat en marxa una xarxa de restaurants que ofereixen cartes en braille per assegurar una “experiència gastronòmica autònoma” a les persones amb discapacitat visual. Aquesta xarxa, que compta ja amb més de trenta establiments, també ha adaptat les seves instal·lacions i ha format el seu personal per atendre aquesta clientela. Segons fonts d’Abreca, l’objectiu no era simplement canviar el format d’una carta, sinó transformar el concepte mateix d’hospitalitat.
La idea d’aquest projecte va sorgir d’una col·laboració entre l’associació d’hostalers i l’ONCE. Una simple conversa sobre accessibilitat va evolucionar cap a la creació d’una xarxa compromesa amb la inclusió real. La gerent d’Abreca, Irene Carreño Vargas, va explicar a Servimedia: “Ens vam adonar que no n’hi havia prou amb bones intencions. Calia actuar”.
El lema d’aquesta iniciativa, “Sis punts que marquen la diferència”, no és només un joc de paraules amb el sistema braille, sinó també una declaració d’intencions. Carreño va afirmar: “No volem que ningú es quedi fora. Sis punts poden ser la clau perquè algú llegeixi una carta per si mateix i se senti part de l’experiència”. En la fase inicial, només una desena d’establiments es van atrevir a implementar les cartes en braille. No obstant això, en menys d’un any, la xarxa ha crescut de manera exponencial, incorporant vint-i-un locals més el juny de 2025.
Entre els nous restaurants que s’han unit al projecte hi ha el Manila, El Cisne, La Cava Aragonesa, Chico Calla, Linaje de Castilla, Jardín Mediterráneo, Casa Enrique, L’abadia, La Creu, Brasería Aurrera, Bodegón i Tabernita del Sur. Aquests s’han sumat als pioners com la Pizzería La Toscana, la Taberna Andaluza, el Restaurant Esturión i el Hogar del Pescador de la Vila Joiosa, creant així una xarxa diversa que s’estén per tota la comarca.
Un projecte que va més enllà de les cartes
La gerent d’Abreca va subratllar que el projecte és més ampli que la simple adaptació de les cartes. Els restaurants que hi participen han de complir amb “certs criteris bàsics d’accessibilitat física”, com ara rampes, portes amples, banys adaptats i senyalització accessible.
A més, sis cambrers han rebut una formació específica de l’ONCE per atendre persones amb discapacitat visual, a través d’una activitat de “tastos a cegues”, segons va detallar el director de l’ONCE a Benidorm, Vicente Vázquez González. Vázquez també va afegir que aquesta formació s’oferirà a tots els cambrers dels restaurants que s’adscriguin a la iniciativa.
Per a Irene Carreño, la col·laboració amb l’ONCE ha estat fonamental: “Ens van guiar en tot. Des de com transcriure les cartes fins a com fer una experiència formativa de qualitat. Ens han donat un cop de mà amb generositat i professionalitat”. Carreño va destacar a Vicente Vázquez com el seu contacte principal, ja que va ser ell qui va facilitar els recursos, va explicar les tecnologies disponibles i va sensibilitzar el sector hostaler sobre la importància d’aquestes accions.
Tot i que l’inici va ser cautelós, la segona fase del projecte ha demostrat la predisposició del sector hostaler al canvi. “Al principi hi havia molts dubtes. Ara, cada vegada que llancem una convocatòria, se n’hi sumen més. La gent ha entès que la inclusió no és només un deure moral, sinó també una oportunitat per atreure més clients”, va explicar Carreño. Va afegir que un client satisfet que se sent acollit “no torna sol”, sinó que també porta amics, família i reconeixement.
El projecte de l’Abreca ja comença a inspirar altres regions. Carreño va confirmar: “Hem rebut consultes d’altres associacions. Això és només el principi. Volem que aquest model es repliqui arreu d’Espanya”.
Aquest impuls per una gastronomia accessible no és exclusiu de Benidorm. A escala nacional, iniciatives com Umániko, l’espai de restauració llançat l’any passat per ILUNION Hotels, demostren que la inclusió pot anar de la mà amb l’excel·lència. Aquest restaurant combina productes de proximitat, sostenibilitat, cuina internacional i accessibilitat total. Amb un 70% de la plantilla formada per persones amb discapacitat, Umániko demostra que la integració no només és possible, sinó que també eleva els estàndards de qualitat. La proposta d’ILUNION aposta per la innovació tecnològica, el disseny sense barreres i la consciència ambiental, amb accions com l’aliança amb ‘Too Good To Go’ per combatre el malbaratament alimentari.
Benidorm, una ciutat intel·ligent i inclusiva
L’ambició de l’Abreca va més enllà de l’hostaleria i busca convertir Benidorm en un model de ciutat intel·ligent i inclusiva. La gerent va avançar: “Volem organitzar una acció després de l’estiu on participin comerciants, hotelers i transportistes, per mostrar com una persona cega es mou per la ciutat”. Amb rutes accessibles i formació transversal, Benidorm aspira a “que ningú es quedi enrere”.
Carreño va afirmar que formar part d’aquest projecte ha estat “transformador” per a ella: “M’ha fet sentir-me més empàtica, més humana. No s’ha de deixar mai ningú fora”.
Per la seva part, el director de l’ONCE a Benidorm va assenyalar que participar en aquest projecte “ha significat un repte profund i una responsabilitat carregada de valor social”. Des del primer moment, va assumir amb compromís la missió d’“acostar l’accessibilitat real al cor de l’hostaleria benidormenca”. Vázquez va assegurar: “No es tracta només d’incorporar cartes en braille, sinó d’iniciar un camí potent de transformació cultural en una destinació turística de referència com Benidorm i la seva comarca”.
Reptes de futur
L’Abreca i l’ONCE ja tenen previstes noves rondes d’adhesió per a restaurants, més formacions i la integració de tecnologies per millorar l’experiència.
Vázquez González va destacar que un dels grans objectius és “consolidar l’accessibilitat com un estàndard global en els establiments”. Això inclou “garantir l’accés físic sense barreres, millorar la mobilitat interior” i assegurar que tots els espais del restaurant, des de l’entrada fins als banys, “estiguin pensats per a tothom”. Un altre eix de treball serà incorporar l’accessibilitat en l’evolució digital de l’hostaleria, de manera que les persones amb discapacitat visual “no es quedin fora de les noves formes de consum”.
A més, s’està treballant en un projecte ambiciós: “les terrasses del futur”. Aquesta iniciativa busca redissenyar els espais exteriors perquè siguin inclusius i integrats amb l’entorn urbà. L’objectiu és que “aquestes zones d’oci no només compleixin una funció comercial, sinó també social”, assegurant que “cap persona trobi barreres, físiques ni simbòliques, en gaudir del seu temps d’oci”.
El projecte de Benidorm i l’exemple d’Umániko són una mostra d’una nova era en què l’hospitalitat busca incloure tothom perquè ningú es quedi sense seient a la taula.
