El Dia de l’Orgull Boig neix després un període, massa llarg, de crits silenciats. En aquest món estructuralment malalt els bojos i les boges som les més assenyades.
El nostre patir no és gratuït, sinó que expressa de mil maneres diverses l’esdevenir inhumà d’un món que ens enfronta, ens aïlla i ens explota. Un món que gira en torn a eixos de discriminació que es sobreposen de manera diferencial i dinàmica sobre els nostres cossos: la raça, la classe social, el gènere, l’orientació sexual, la diversitat funcional i els diagnòstics de salut mental formen part d’aquesta llista incompleta de condicions que ens oprimeixen i maximitzen la nostra vulnerabilitat i patiment.
Volem tendir la mà i mostrar la nostra fraternitat a tots els col·lectius oprimits i organitzats en torn a la lluita contra diverses formes d’estigma i discriminació.
Fem una crida al ple reconeixement de la diversitat de cossos, maneres de sentir, desitjos i sexualitats: entre tots i totes enriquim la sensibilitat i pluralitat de les nostres comunitats.
Per part nostra, davant el tractament involuntari, l’electroxoc sense consentiment o amb consentiment forçat, la sobremedicació, la contenció mecànica, l’aïllament i la resta de mesures coercitives etiquetades com a “tractament” i massa naturalitzades: exigim ser reconegudes com a persones ciutadanes de ple dret; que la nostra veu sigui escoltada i tinguda en compte; que sigui aquesta la que marqui la ruta del nostre projecte de vida i autodetermini el nostre benestar.
Això implica garantir la “Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, ratificada per més de 170 països, entre ells Espanya, motiu pel qual forma part del marc legal català.
Dret a rebre informació comprensible, suficient i veraç; dret a decidir sobre la nostra pròpia vida i el nostre tractament; dret a ser protegits i protegides contra la tortura i els tractes cruels, és a dir: zero contencions, zero aïllaments, zero ingressos involuntaris, zero imposicions, zero sobremedicació i zero esterilitzacions.
En la lluita per a la defensa dels nostres drets hem recorregut un camí molt llarg ple de reptes i dificultats. Un camí que afortunadament a Catalunya continua, en part, amb el recolzament de l’administració pública, d’algunes institucions i de moltes persones. Volem destacar la introducció d’una línia estratègica als nous Plans de Polítiques Públiques de l’àmbit de la Salut Mental a Catalunya que, per primer cop, marca l’objectiu de millorar l’atenció en relació als nostres drets i promoure l’apoderament del nostre col·lectiu.
Així mateix, celebrem la introducció del model de recuperació que, basant-se en el respecte dels nostres drets, estableix un marc global i coherent per aquest canvi tan buscat. Aquestes fites, que possibiliten un gran avenç per que puguem viure lliurement, amb dignitat i ser reconegudes com a ciutadanes de ple dret, han estat possibles, entre d’altres, gràcies a l’exercici de la nostra ciutadania. Per primer cop, hem aconseguit reconeixement com a agents polítics i hem pogut participar activament en la definició i desenvolupament de les polítiques públiques que ens afecten.
En aquest dia volem compartir l’alegria de les fites aconseguides i també fer sonar les alarmes en relació amb les amenaces actuals per al nostre col·lectiu. Entre el 23 i el 25 de maig, es debat el “Projecte de Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo sobre Drets Humans i Biomedicina, relatiu a la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones amb trastorns mentals respecte a l’ingrés involuntari i al tractament involuntari “, amb la intenció de decidir si s’envia a altres agrupacions del Consell d’Europa per a la seva valoració. Volem assenyalar la nostra rotunda oposició a aquest protocol. Aquest pretén ser un instrument legalment vinculant que anul·li els estàndards de la Convenció sobre els Drets Humans de les Persones amb Discapacitat per al cas de les persones amb trastorn mental, la qual cosa és un acte de discriminació en si mateixa. És contrari a la Convenció de Nacions Unides en relació amb la no-discriminació, l’igual reconeixement davant la llei, la llibertat i seguretat de les persones, el dret a la sanitat i la prohibició de la tortura i els maltractaments. Reconeix mesures coercitives com a formes de “tractament” i en general, en cas de ser aprovat, serviria per frenar el canvi social que portem molt de temps treballant en relació amb els nostres drets.
A més, està sent realitzat al marge del nostre col·lectiu. Per aquests motius i perquè celebrem la nostra diversitat, ens unim a la crida del dia de l’Orgull Boig (Mad Pride), per desmitificar, en primera persona, l’estigma que portem suportant massa temps les persones amb diversitat emocional. El proper 20 de maig, per primera vegada a Catalunya, junt amb Espanya, ens adherim al moviment internacional de l’Orgull Boig. Com a moviment en primera persona de salut mental, cridem a totes les organitzacions i persones a recolzar i celebrar aquesta iniciativa. Volem omplir els carrers de Barcelona, amb manifestacions, gaudi i diversos actes socials i culturals. Som amos/mestresses de la nostra vida i la nostra història. Som “l’orgull de la bogeria”. RES PER A NOSALTRES… SENSE NOSALTRES!
Comissió Organitzador de l’Orgull Boig
