Lorena Bogado Camacho és una noia de 33 anys, nascuda a Huelva amb una personalitat simpàtica i amb caràcter. Bogado relata que a l’hora del part, van desatendre a la seva mare i va estar més temps del que calia sense assistència mèdica per això, va néixer morta i aquesta falta d’oxigen li va provocar una paràlisi cerebral.
Recorda que els seus primers anys de vida van ser durs d’acceptar, per la situació en què es troba a causa de la seva discapacitat. Des de ben petita assegura que els seus grans suports han estat la seva mare, el seu germà, els seus cosins i els seus amics de l’escola.
Esmenta que durant la seva etapa d’estudi té records molt bons. Sempre va tenir molt bona relació amb els seus companys de classe i els professors van estar recolzant-la en tot moment. Té present un esdeveniment que va succeir per a les festes del Rocío de carnavals. Havien d’anar disfressats amb vestit de flamenca. I per a final de curs, es preparaven per fer alguna actuació que amb ella, sempre estaven al seu costat una professora de suport o la logopeda.
Es comunica per mitjà d’una “tablet” i toca les tecles amb el nas. Té un tauler amb les lletres de l’abecedari i els seus números. Així va començar a comunicar-se per assistir a l’escola i fer els exàmens..
Lorena és la primera andalusa amb paràlisi cerebral que accedeix a fer el Batxillerat a la seva Huelva natal per presentar-se a la selectivitat per així estudiar el grau en psicologia a la universitat d’Huelva. Assegura que “estudiar Batxillerat ha estat una gran satisfacció perquè el que vol estudiar és psicologia per ajudar altres persones que se sentin més feliços interiorment amb les seves vides”.
Per això vol agrair a l’Institut “La Rábida” tot el suport rebut per part del director Juan Moreno i la Coordinadora d’Educació Permanent, Antonia Ojeda, els quals li van adaptar els exàmens finals de Batxillerat.
Lorena està ara a les portes de la selectivitat. Reconeix que està una mica nerviosa però està convençuda d’aprovar els seus exàmens. Bogado està només a un pas de convertir-se en la Psicòloga que vol arribar a ser.
A més d’estudiant, és una gran escriptora que ha escrit i publicat uns quants llibres. El seu primer llibre s’anomena “Va arribar l’alba a la meva vida” i és la seva autobiografia; el segon “Cartes a l’aire” és un poemari; mentre tercer “Ara escullo el meu propi camí” és una novel·la que té una segona part sota el títol “No puc anar en contra del meu destí”.
La història d’aquesta dona sense frens és la prova que tot el que una persona es proposa es pot aconseguir amb la seva tenacitat i el seu gran coratge no hi ha excuses si un vol. La seva consigna és viure el dia a dia i el demà déu dirà.
Secció patrocinada per
