La Federació d’Associacions de Pares i Persones Sordes de Catalunya (ACAPPS) ha presentat l’Informe d’Accessibilitat Auditiva 2026 a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, una cita que ha servit per culminar cinc anys de trajectòria del Servei d’Accessibilitat Auditiva. L’esdeveniment ha comptat amb les intervencions del president de l’entitat, Raimon Jané, i de la directora general d’Autonomia Personal i Discapacitat del Departament de Drets Socials i Inclusió, Sílvia Subirana. Durant la seva exposició, Subirana ha volgut refermar la implicació de les institucions públiques vers l’atenció de la diversitat funcional: «Des del Govern i la Generalitat volem expressar el nostre compromís amb tot el col·lectiu amb discapacitat i amb el seu projecte de vida.»
Incidència en la cultura i seguiment dels casos gestionats
Les xifres de l’estudi, explicades pel comissionat d’Accessibilitat a la Comunicació, Domingo Reina, posen de manifest que el servei ha atès 109 casos durant l’últim any, els quals sumen 159 victimitzacions o moments en què una persona amb sordesa ha vist vulnerat el seu dret a la informació. El sector de la cultura i el lleure encapçala les incidències amb 51 situacions, el que suposa el 47 % del total, palesant que les barreres de comunicació continuen presents en la quotidianitat. En l’apartat de resolucions, l’equip tècnic ha assolit una solució definitiva en 34 dels casos (el 31 %), mentre que 12 expedients més es trobaven en fase de tramitació en tancar-se el document.
Balanç de cinc anys de trajectòria i testimonis directes
Des de la creació d’aquesta eina de suport a les persones amb discapacitat auditiva, el Servei d’Accessibilitat Auditiva ha tramitat 395 casos globals i ha atès 255 usuaris diferents, aconseguint restablir el dret afectat en 127 d’aquestes situacions, xifra que representa el 32 % del conjunt.
La jornada de presentació ha conclòs amb una taula d’experiències conduïda per David Prujà, coordinador tècnic de la Federació ACAPPS, que ha donat la paraula a les activistes i usuàries Maria Ángeles Viu, Ariadna Cardelús i Sílvia Jané. Totes tres han explicat en primera persona les diverses dificultats d’accés a la comunicació oral que han hagut de superar en el seu dia a dia.
