Dilluns, 19 abril 2021
spot_img
IniciDretsL’Institut Català de les Dones visibilitza la violència masclista que pateixen les...

L’Institut Català de les Dones visibilitza la violència masclista que pateixen les dones amb discapacitat

Presenta un estudi elaborat per l'Associació Dones No estàndards

laura martínez icd violencia masclista dones amb discapacitat
Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones // Foto: gencat

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, va presidir ahir l’acte de presentació de l’estudi Diagnòstic de necessitats específiques per a l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació, encarregat per l’ICD a l’Associació Dones No Estàndards en col·laboració amb el Grup de Treball de Dones amb Discapacitat del Consell nacional de les Dones de Catalunya.

Banner Aflorem 300x600_3

La presidenta de l’ICD ha exposat que “des de l’Institut Català de les Dones som conscients de la importància d’aplicar l’anàlisi interseccional a les realitats de les dones amb discapacitat”. En aquest sentit, la presidenta de l’ICD ha destacat que “aborda les mancances d’una societat capacitista i masclista, les deficiències de les pràctiques professionals i com aquesta realitat genera situacions de violència, tan actives com passives. L’objectiu és el de poder millorar la detecció i elaborar un conjunt de propostes d’acció, interpel·lar la societat en el seu conjunt per eliminar la doble discriminació que viuen”.

Dones amb discapacitat

Carme Riu, presidenta de l’Associació Dones no estàndards, ha presentat els resultats de la investigació Diagnòstic de necessitats específiques per a l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació juntament amb Asun Pié, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i professora / investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pié ha subratllat que “es una investigació qualitativa amb grups focals amb representativitat dins les diversitats de discapacitats i professionals de diferents àmbits d’atenció”.  Aquesta experta ha denunciat “la dificultat per a que es detecti violència masclista en els propis domicilis i que es faci denúncia ja que hi ha una dependència d’aquella mateixa persona que agredeix. Una dependència marcada per la precarietat. Cal autogestió d’assistència personal i que elles puguin controlar aquest servei”. Ambdues han exposat els resultats de l’estudi que s’han classificat en 6 grans àmbits:

Treball i Ocupació

ARC Soluciones publi
  • a) Violències en relació amb la impossibilitat d’accés al mercat laboral:  Precarietat econòmica, major dependència de tercers, augment de la fragilitat, feminització i discapacitació de la pobresa, aïllament social, relegació a tasques domèstiques i de la llar, incompliment de les quotes dedicades a persones amb discapacitat, manca d’accés a la formació que reprodueix manca d’oportunitats d’accés al món del treball.
  • b) Violències en l’accés al mercat de treball remunerat: Ocupació de posicions per a les que estan sobrequalificades, bretxa salarial, greuge comparatiu econòmic, incompliment de la missió central dels centres especials de treball. 
  • c) Violències en l’exercici de l’activitat laboral: Les dones que treballen reben en major proporció violències masclistes i capacitistes que en la majoria de casos, no es denuncien per por a perdre la feina. 

Accés a la Salut

  • a) Violències en l’atenció, el tracte: desconsideració en l’atenció i el tracte, infantilització com a substrat d’altres problemes, menysteniment de la seva experiència i informació sobre la salut, maltractament i vexacions, manca d’adaptació d’espais i recursos, infradiagnòstic i manca de seguiment mèdic en problemes de salut no associats a priori a la diversitat funcional, infravaloració dels cossos i les vides.
  • b) Violències en la pràctica mèdica: violència destacable en les àrees de la maternitat i sexualitat, normalització de la pràctica d’esterilització sense consentiment directa o de forma coaccionada, prejudicis i estereotips de passivitat sexual que afavoreixen la manca de detecció d’abusos sexuals (tot i tenir 3 probabilitats més que la resta de dones de patir abusos sexuals), tendència a la sobremedicació, omissions del dret a l’atenció (per raó de tendència a l’infradiagnòstic), tractaments condicionats per l’hegemonia cultural (ex: implants coclears), informació esbiaixada. 

Educació

  • a) Violències en l’accés al sistema ordinari d’educació: dificultats d’accessibilitat generalitzades (percentatges de dones amb discapacitat a la baixa a mesura que augmenta el nivell d’estudis), tendència a l’expulsió dels circuits ordinaris, incompliment de la legislació nacional vigent, canvis d’etapa educativa especialment conflictius, segregació també en l’àmbit no formal. 
  • b) Violències en els espais de formació: bullying, socialització secundària basada en prejudicis i estereotips de gènere i funcionalitat que les inferioritzen, manca d’adaptació d’espais i materials, manca de formació del professorat.  

Justícia i cossos de seguretat 

  • a) Violències en l’àmbit de les forces i cossos de seguretat: dificultats destacables per denunciar situacions d’abús (por a represàlies, a ser jutjades, a no ser preses en consideració), barreres actitudinals, testimonis dubtosos per raó de discapacitat,  inaccessibilitat, manca de formació dels cossos policials, manca d’aplicació de protocols consensuats.
  • b) Violències en l’àmbit de la justícia: justícia percebuda com a eina de control i fiscalització, tendència generalitzada a no creure-les (especialment a les dones amb problemes de comunicació i a les dones psiquiatritzades), tendència a desestimar denúncies, re-victimització, major risc de retraumatització, foment de les incapacitacions.  

Serveis Socials

  • a) Violències en l’accessibilitat i atenció dels serveis socials: escàs nombre de dones amb diversitat funcional que arriben a serveis socials, percepció de serveis socials com a possibles fiscalitzadors, manca de recursos, suports i ajudes que facilitin acompanyar front a controlar, excessiva burocratització dels serveis, manca d’accessibilitat.
  • b) Violències en el camp dels recursos d’habitatge: dificultats d’accés a l’habitatge que impacta en les oportunitats d’una vida autònoma, crisi del model residencial (aquest incrementa el risc d’explotació, violència i abús, lluny de l’escrutini públic), necessitat d’impulsar la vida independent a través de l’assistència personal.
  • c) Violències en la provisió de suports: violències produïdes pels proveïdors de la cura (família o institucions residencials), l’autogestió de l’assistència personal actua com a preventiu. 

Vida social, emocional i sexual

  • a) Violències en l’àmbit de la parella:  violències físiques i sexuals (20,7% de dones amb diversitat funcional front el 13,8% de la resta de dones), dificultats de les dones per a detectar la pròpia violència soferta (violència de baixa intensitat o reiterada/normalitzada), aïllament social i dependència econòmica com a factors d’alt risc, violència psicològica la més comuna.
  • b) Violències en l’àmbit familiar: de les agressions que es denuncien el 30% son abusos dins el nucli familiar, relegació a tasques de cura familiar, baixos nivells de detecció, aïllament social.
  • c) Violències en l’establiment de relacions socials: manca de xarxes i vincles socials significatius, manca d’accés a la vida cultural i oci
  • d) Violències en el dret a la sexualitat: prejudicis sobre la seva sexualitat (infantilització i repressió) que redunda en la manca d’informació i coneixements sobre sexualitat, la qual cosa dispara el risc de patir abusos sexuals.

La presentació d’aquest estudi va coincidir amb un altre estudi sobre Les violències masclistes vers les dones grans: una aproximació feminista i interseccional.

OFERTA 5è ANIVERSARI !!!

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER DIÀRIA PER NOMÉS 7,99€ L'ANY

Necessitem la teva col·laboració per seguir fent un periodisme de qualitat que respecti i doni visibilitat a les persones amb diversitat funcional

Redacció/Fonts
Redacció/Fonts
diari de la Discapacitat / El digital de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES