El compliment real de les garanties legals en la vida diària és la principal demanda del col·lectiu de persones amb discapacitat auditiva en el marc del Dia Internacional de les Llengües de Signes, que enguany se celebra amb el lema Reivindicant els drets humans de les persones sordes. Accions fonamentals com comprendre un diagnòstic mèdic, seguir un itinerari acadèmic o intervenir en un procés judicial requereixen la presència efectiva de la seva llengua natural. Tal com exposa Roberto Suárez, president de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), “hem avançat molt en reconeixement, però els drets es mesuren en la vida real. En una consulta mèdica, en una aula, davant d’una administració o en qualsevol situació en la qual una persona sorda necessiti comunicar-se i prendre les seves pròpies decisions”.
Actualment, les persones amb aquesta discapacitat continuen veient-se obligades a recórrer al suport familiar o a respostes d’urgència per fer ús de prestacions bàsiques que haurien de ser accessibles de manera autònoma. Des de la mateixa entitat subratllen que “no es tracta de demanar un tracte especial. Es tracta d’autonomia i de l’exercici efectiu dels nostres drets lingüístics”.
Implementació pràctica de les reformes legislatives
Aquesta exigència adquireix una rellevància especial després de l’aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma de les lleis de discapacitat i dependència, un marc normatiu que consolida la plena inclusió i l’accessibilitat universal. Aquesta modificació legal reforça l’accés a la informació mitjançant recursos suficients com la llengua de signes, el subtitulat i altres sistemes de suport segons les necessitats individuals. A més, incorpora millores com l’accessibilitat en la teleassistència per a usuaris en situació de dependència, incloent-hi la videointerpretació i l’atenció directa en llengua de signes.
Això no obstant, des de la Confederació Estatal de Persones Sordes recorden que el repte principal és dotar aquestes mesures de mitjans reals. En paraules de Roberto Suárez, “una llei pot reconèixer un dret, però fan falta recursos, professionals i serveis estables perquè aquest dret arribi a les persones”. Per aquest motiu, la CNSE exigeix que la llengua de signes s’incorpori de forma estructural en àrees com la sanitat, l’educació, la justícia, els serveis socials i l’atenció ciutadana. “L’accessibilitat no pot dependre de trobar una solució en l’últim moment. Ha d’estar prevista des del principi”, afegeix la direcció de l’entitat.
Foment de la inclusió en la digitalització
D’altra banda, la transformació digital ràpida estableix un escenari nou que pot condicionar l’accés a la informació durant els pròxims anys. Roberto Suárez adverteix que “la intel·ligència artificial ofereix possibilitats per millorar la comunicació i l’accés a la informació, però també pot crear noves formes d’exclusió si les llengües de signes i la realitat de les persones sordas no es tenen en compte des del disseny d’aquestes tecnologies”.
Tot i que el canvi legislatiu preveu garanties en els procediments automatitzats de les administracions públiques, la CNSE considera imprescindible la participació de les entitats del sector de la discapacitat. “Tenim l’oportunitat de fer les coses bé des del començament, incorporant les llengües de signes i comptant amb les persones sordes en el disseny d’aquestes tecnologies que van a formar part de la nostra vida”, conclou el seu president. Amb motiu d’aquesta diada, el col·lectiu reitera la necessitat de consolidar entorns i eines tecnològiques adaptades que impedeixin qualsevol mena de discriminació.
