Amb motiu del Dia Internacional de les Treballadores i els Treballadors, que se celebra el dijous 1 de maig, la Confederació Salut Mental Espanya ha llançat una nova edició de la campanya #EmplearSinBarreras, amb l’objectiu de visibilitzar els drets vulnerats de les persones amb problemes de salut mental a causa de la manca d’accés a una ocupació. Aquesta iniciativa compta amb el finançament del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
Les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat psicosocial és la més baixa de totes les discapacitats, situant-se en un 27,4%, en comparació amb el 35,5% de mitjana per a totes les discapacitats i el 78,5% per a les persones sense discapacitat. A més, la taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu és del 19%, gairebé deu punts menys que la del conjunt de persones amb discapacitat.
A aquestes dades s’afegeixen les barreres existents en l’accés a l’ocupació, com l’estigma present tant en la societat com en les empreses, que es manifesta en la reticència a contractar persones amb problemes de salut mental o a oferir-los els suports necessaris per exercir la seva professió. Segons el desè informe ‘La situació de les persones amb discapacitat al mercat laboral’, elaborat per l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball a Espanya (ODISMET) de la Fundació ONCE, la precarietat laboral i els sous baixos formen part d’aquesta problemàtica. L’estudi assenyala que, en referència als salaris, “cal parlar d’“involució””, ja que “la bretxa salarial entre la població amb discapacitat i sense ha crescut un 7,2%”.
La manca d’accés a una feina no només implica l’absència d’ingressos, sinó que també bloqueja altres drets fonamentals com l’habitatge, l’autonomia, la gestió de l’economia personal, la participació social, la igualtat, la cultura, l’oci i, fins i tot, el dret a la protecció de la salut. En definitiva, tenir accés a un treball digne promou la inclusió i l’exercici de la ciutadania plena.
“L’escàs o nul coneixement de les barreres que afecten les persones amb problemes de salut mental, unit a la manca de conscienciació sobre la necessitat d’enderrocar-les, perjudica greument els seus drets”, sosté Nel González Zapico, president de Salut Mental Espanya. I afegeix que “és urgent millorar, reforçar i impulsar mesures perquè aquestes persones puguin accedir a l’ocupació, començant per la seva formació, però també pel que fa a la impostergable adaptació dels llocs de treball, les quotes de reserva d’ocupació pública, a més de la creació de cooperatives socials i entorns protegits enfocats a la inclusió social, per esmentar algunes mesures”.
Jonathan Yuste Carrasco, membre del Comitè Pro Salut Mental a Primera Persona de Salut Mental Espanya i soci de la Federació Salut Mental Regió de Múrcia, de 36 anys, comparteix que viu a casa de la seva mare i té reconegut un 47% de discapacitat. Explica que “hi ha persones que estan a la cua dels drets, i tenir una discapacitat reconeguda per sota del 65%, per la manca de prestacions econòmiques, ens deixa més, si és possible, a la cua de les dificultats, dins de les ja conegudes”, en referència a les dificultats que implica tenir un problema de salut mental.
Per la seva banda, María Isabel García Peña, integrant de la Xarxa Estatal de Dones de Salut Mental Espanya i activista de Salut Mental Euskadi, planteja que “la manca de feina pot limitar la persona en el seu projecte de vida, impactant en molts dels seus drets”. Analitza que, en efecte, aquesta mancança “pot resultar discapacitant, sobretot quan afecta significativament la capacitat d’una persona per portar una vida plena i autònoma”. En aquest marc, assegura que “l’ocupació no només proporciona ingressos, sinó també benestar social, autoestima i oportunitats de desenvolupament”, mentre que “l’atur pot generar estrès, ansietat i depressió”.
Yuste aprofundeix en aquesta línia, referint que “molt en voga entre la gent hi ha tenir un projecte de vida, però a quin preu? Em vaig cansar, fa temps, d’escoltar les incansables promeses irradiades, i encara que segueixo endavant, la realitat és que, com més tens, més ets dins de la societat”. Exemplifica el seu punt amb l’evidència quotidiana: “Com m’independitzaré, si no hi ha parc immobiliari accessible i públic?; com treballaré, si no hi ha un mínim per llei a les empreses per a persones amb discapacitat?; com tindré una vida independent, si estic subjecte a les possibilitats del meu entorn?; com deixarà d’existir l’estigmatització, quan la sinceritat està en perill d’extinció?”.
García assegura que l’exercici d’una activitat laboral, “a més de proporcionar l’oportunitat de desenvolupar una conducta social, es converteix en una de les maneres de seguir sentint que és útil a la societat, formant-ne part”. Irene Muñoz Escandell, assessora jurídica i coordinadora de la Comissió de Defensa de Drets Humans de la Confederació Salut Mental Espanya, fa referència a l’article 27 de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, assenyalant que “el dret d’aquestes persones a treballar inclou tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida, en igualtat de condicions amb les altres, mitjançant una feina lliurement elegida o acceptada en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles”.
En aquest context, Muñoz adverteix que “proliferen sistemes, moltes vegades, generadors de problemes de salut mental i, en conseqüència, poc inclinats a incorporar persones que ja tinguin aquests problemes”. Evidencia que, “en aquestes circumstàncies, ja se sap, si es trenca la ‘peça’, se substitueix per una altra”. La seva anàlisi mostra que, mentre s’accepta “allò inacceptable”, s’assumeixen “irremediables realitats sobre les quals, simplement, no ens hem detingut a pensar, cosa que perpetua un enfocament essencialment capacitista i restrictiu dels drets i llibertats de les persones amb problemes de salut mental”.
Les reivindicacions de la Confederació
Salut Mental Espanya reivindica diverses mesures per millorar la situació laboral d’aquest col·lectiu:
- Promocionar l’ocupació plena i digna per a persones amb problemes de salut mental.
- Facilitar recursos i informació adequats per a una inserció laboral efectiva.
- Assolir un 2% en la quota reservada per a discapacitat psicosocial a l’Administració pública.
- Impulsar les figures d’agent de suport mutu i assistent personal com a oportunitats laborals.
- Conscienciar les empreses sobre la importància de generar ocupació digna per a aquest col·lectiu, promovent una contractació justa.
- Crear condicions laborals que eliminin la bretxa salarial, en llocs de treball qualificats, d’acord amb el coneixement, la capacitat i l’experiència de la persona, tenint en compte la perspectiva de gènere.
- Evitar la discriminació, l’estigma i el paternalisme en el lloc de treball, mitjançant òrgans de selecció capacitats.
- Proporcionar els suports necessaris a la persona en el lloc que exerceixi.
Entre les principals línies de treball, la Confederació Salut Mental Espanya desenvolupa programes i campanyes que promouen l’ocupabilitat i la sensibilització. La campanya Treballar sense màscares, emprar sense barreres busca conscienciar les empreses sobre la importància de la cura i la promoció del benestar emocional en l’àmbit laboral, així com la necessitat d’eliminar l’estigma i canviar el paradigma tradicional de contractació per un que inclogui les persones amb problemes de salut mental.
A més, la Confederació ha publicat la guia ‘La importància de la salut mental per al benestar laboral’ per a la cura de la salut mental en entorns laborals i la prevenció dels riscos psicosocials.
Secció patrocinada per
