
Dincat, entitat representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta que encara existeixen nombroses barreres d’accessibilitat cognitiva en àmbits com la cultura, la salut, la justícia o la política. Aquestes dificultats, que inclouen una senyalització deficient dels espais o textos i webs complexos, limiten la participació social i el dret a la inclusió de moltes persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, Dincat subratlla que l’accessibilitat cognitiva és un dret fonamental i reclama a les administracions públiques un compromís real amb mesures concretes. Això inclou la creació de plans específics, l’assignació de recursos econòmics, el desplegament de professionals especialitzats, i la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual en els equips que treballin en aquest àmbit. A més, insta la societat a prendre consciència de la necessitat de crear un entorn més inclusiu.
Dincat recorda que eines com el disseny universal, la senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, o la lectura fàcil són clau per millorar l’accessibilitat cognitiva.
Un dret que beneficia moltes persones
Víctor Galmés, director de Dincat, destaca que l’accessibilitat cognitiva no només beneficia les persones amb discapacitat intel·lectual, sinó també altres col·lectius, com persones amb autisme, paràlisi cerebral o persones grans amb deteriorament cognitiu. “És essencial treballar per un món més fàcil d’entendre, on les persones amb discapacitat intel·lectual puguin accedir a les mateixes oportunitats que la resta, sense haver de dependre de tercers”, explica Galmés.
Un repte identificat per l’informe de Dincat
El 2n Informe sobre la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, elaborat per Dincat amb el suport de Granés Fundació, evidencia que les iniciatives dels darrers anys s’han centrat principalment en l’accessibilitat física i sensorial, mentre que l’accessibilitat cognitiva ha quedat desatesa. L’informe també apunta la manca de dades estadístiques específiques sobre aquesta qüestió, fet que dificulta una diagnosi completa.
Dincat considera que el nou Codi d’Accessibilitat, que incorpora per primera vegada l’accessibilitat cognitiva i comunicativa, pot ser una eina essencial per impulsar canvis. La implementació de senyals d’orientació i eines que millorin la comprensió de textos són accions prioritàries per potenciar la inclusió social i comunitària de les persones amb discapacitat intel·lectual.