L’altre dia vaig anar a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, al seu 150è aniversari. Van organitzar una festa on vaig trobar de nou antics professors i companys meus. El dia abans vaig anar a una festa també; eren 25 anys de la meva promoció de l’institut i de l’escola Aula, a Barcelona. Ha estat una setmana de recordar que en el meu cas és complicat perquè el relaciono amb la mort de la meva germana i de la meva xicota. Però era important veure i experimentar l’accessibilitat en esdeveniments importants i espais que coneixia tan bé.
Vaig pensar que la festa d’arquitectura era inaccessible perquè calia travessar unes escales per accedir a terrassa, on era la festa. Aquestes escales eren impossibles per a mi perquè vaig a cadira de rodes. Em vaig queixar i gratament vaig veure que havien connectat la terrassa on es fa la festa amb una rampa. Aquesta rampa és permanent i s’integra perfectament amb el mateix estil que l’edifici. Tothom ho fa servir perquè és gairebé l’únic accés a la terrassa de la festa. Això em fa pensar que no calen solucions ortopèdiques per fer solucions accessibles.
L’accessibilitat permet més participació a la vida urbana d’un de cada tres persones, tenint en compte gent gran, nens, i persones amb diversitat funcional.
La terrassa havia estat un espai gairebé oblidat. Col·locar aquesta rampa va ser una oportunitat per revitalitzar l’espai de la terrassa i donar més vida a l’edifici. Em va fer pensar que les mesures accessibles poden millorar els espais, la ciutat, i els serveis per a tothom. L’accessibilitat té beneficis. Vaig pensar que per fer la resta de l’Escola d’Arquitectura accessible, caldria pensar en els serveis i espais oblidats per revitalitzar-los. Per exemple, caldria redissenyar espais infravalorats com la botiga, el bar, el jardí, etc. Redissenyar-los pensant en solucions que millorin l’accessibilitat d’aquests espais i serveis. La accessibilitat és un ajut a l’Escola ia l’educació dels arquitectes. El problema és que l’Escola continua sent força inaccessible. Tot arribarà a poc a poc.
A la ciutat, la diversitat d’usos i l’accessibilitat permet una societat més rica. Així tothom pot exercir i sentir-se ubicat tant professionalment com personalment. La accessibilitat genera beneficis també econòmics. Ja s’assumeix la importància de l’urbanisme feminista. Les demandes feministes són similars a les demandes d’accessibilitat però encara aquesta menys desenvolupat l’urbanisme de la diversitat funcional. Clarament és un benefici per a les ciutats. Permet més participació a la vida urbana d’un de cada tres persones, tenint en compte gent gran, nens, i persones amb diversitat funcional.
És una nova manera de pensar en l’accessibilitat com una oportunitat per a tothom món. Els nous edificis han de ser per normativa accessibles, però els edificis existents no són generalment accessibles. Per exemple, només un 0,6% dels habitatges són accessibles. Idealment és beneficiós que siguin totes accessibles. És curiós que els països més rics són els més accessibles. L’escola d’arquitectura demostra que cal entendre l’accessibilitat com una oportunitat que ajuda no només socialment sinó també econòmicament.
