Les residències per a gent gran i persones en situació de dependència experimenten un «increment significatiu» de les estades temporals durant els mesos d’estiu. Aquesta tendència, que respon majoritàriament a la necessitat de «respir per als cuidadors no professionals», s’ha consolidat com una solució clau per a milers de famílies a tot el país. Les últimes dades de l’Associació d’Empreses de Serveis per a la Dependència (Aeste) revelen que fins a un 25% de les sol·licituds tenen aquest motiu, i més del 40% d’aquestes estades es concentren en la temporada estival.
Segons l’Aeste, el 58% dels ingressos temporals duren entre un i tres mesos, un període que «s’alinea amb les vacances dels cuidadors». Aquesta modalitat d’allotjament permet a les persones dependents romandre en un centre especialitzat per uns dies, setmanes o mesos sense necessitat d’un ingrés permanent, accedint als mateixos serveis que qualsevol resident de llarga durada, incloent-hi cures, atenció sanitària i psicològica, activitats de lleure, rehabilitació i fisioteràpia.
Més enllà del respir familiar, el 65% de les estades temporals estan motivades per necessitats de recuperació post-hospitalització, centrant-se en la rehabilitació física o cognitiva. Així mateix, l’Aest ha detectat una nova tendència: «També hi ha casos de persones grans que, durant l’estiu, opten per canviar temporalment d’entorn i allotjar-se a residències situades a zones de platja o muntanya, gaudint d’un entorn de vacances sense renunciar a assistència mèdica i cures professionals».
La figura del cuidador és «clau», però «sovint invisibilitzada», i suporta una gran càrrega física i emocional durant tot l’any. Segons l’Imserso, el 72% de les persones que cuiden de manera no remunerada a familiars grans o dependents pateixen símptomes d’esgotament emocional. L’Aest adverteix que «cuidar bé implica també descansar», i les estades temporals es presenten com una eina fonamental per a aconseguir-ho. «Les estades temporals permeten alleujar la pressió que pateixen els cuidadors i assegurar que la persona dependent continuï rebent cures de qualitat», subratlla l’associació.
A més de l’alleujament per als cuidadors, les estades temporals també representen una via per a les persones grans per a «combatre la solitud no desitjada», especialment intensa a l’estiu per l’alteració de rutines i l’absència de familiars. L’entorn residencial «afavoreix la socialització, l’acompanyament, l’estimulació i el benestar emocional».
Aquestes estades també poden servir com una «primera presa de contacte» amb l’entorn residencial, ajudant les famílies i les persones grans a familiaritzar-se amb el funcionament dels centres i a descobrir com les cures especialitzades poden millorar la seva qualitat de vida. Per a l’Aest, les estades temporals «són una eina de benestar compartit, tant per a la persona que té cura com per a la que rep cures».
Segons la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, el 80% dels cuidadors reconeixen haver perdut autonomia sobre el seu temps lliure i el 60% veuen afectades les vacances. Per això, l’associació reivindica la necessitat de «visibilitzar» el «desgast» que suposa cuidar una persona dependent i la «importància» d’oferir aquest tipus de «respir». Finalment, l’Aest destaca que les estades temporals «no són una solució exclusiva de l’estiu», sinó que estan disponibles durant tot l’any per a atendre diverses situacions, des de recuperacions postoperatòries fins a moments puntuals en què l’entorn familiar no pot fer-se càrrec de la persona dependent.
