
Dilluns es van celebrar les primeres jornades sobre el col·lectiu de les dones amb discapacitat organitzades per l’associació Dones no Estàndars, amb l’objectiu de desmuntar prejudicis, mostrar les capacitats i les competències laborals de dones amb diversitat funcional i buscar la complicitat d’empreses perquè contractin dones amb potencialitats diferents.
Segons dades de la pròpia associació, el 16% de bretxa salarial entre homes i dones arriba al 38% en el cas de les dones amb discapacitat. Concretament a Catalunya, el 29% de les dones amb discapacitat es troben a l’atur, davant el 13,5% de les dones sense discapacitat.
A la conferència ha participat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tania Verge, ha cridat l’atenció sobre que, “tot i que s’avança, cal posar la cinquena marxa” en la integració laboral de les dones amb diversitat funcional.
Verge ha afegit que el feminisme no aconseguirà els seus objectius si no s’equiparen en drets només algunes dones i no totes, sigui quina sigui la seva interseccionalitat.
Per la seva banda, la presidenta de Dones no Estàndars, Carme Riu, va reclamar “un canvi de mentalitat en l’empresa privada respecte a les dones amb diversitat funcional i el suport de l’administració”.
Aquesta associació es va crear al 1995 i des de llavors ha lluitat per la plena inclusió de les dones amb discapacitat tant en l’àmbit social com el laboral.
Com va explicar Silvia Fernández, una de les treballadores socials de l’entitat “l’objectiu és que les dones amb discapacitat surtin de les seves llars i ocupin l’espai públic”. “Quan una dona arriba l’associació se’l fa passar per un curs d’inserció laboral que comença per un mòdul d’activació de l’autoestima, atès l’estigma que pateix la majoria sobre les seves capacitats”, va afegir.
“A més els realitzem diversos tests de capacitacions i interessos laborals, els ajudem a preparar entrevistes de treball i actualitzem els seus currículums”, ha apuntat la treballadora social.
Un exemple és Marta Nicolás, de 51 anys i amb més d’un 65% de discapacitat, que va explicar que la feina de netejadora que ha aconseguit després d’anys sense treball li ha “tornat l’autoestima”. “Havia treballat 20 anys de dependenta, però després vaig estar una dècada fora del mercat per les conseqüències del maltractament psíquic i físic de la meva exparella. A l’associació m’han ajudat molt, he rebut molta comprensió”, va afegir.
A la jornada també hi va participar la presidenta de l’associació Mujeres Directivas i Empresarias, Núria Viñas, que va assegurar que les companyies que no donen treball a les dones amb discapacitat “fan el ridícul” i són “poc conscients” tant de les avantatges fiscals com, especialment, de la funcionalitat i capacitat de treball de les persones persones d’aquest col·lectiu.
Secció patrocinada per
