El benestar emocional dels treballadors s’ha convertit en un dels punts més vulnerables per a la viabilitat jurídica i financera del teixit empresarial a Espanya. Impulsada per un increment sense precedents de les baixes laborals per esgotament professional, la Inspecció de Treball i Seguretat Social ha intensificat la vigilància i les sancions sobre els riscos psicosocials en les organitzacions.
Augment vertiginós dels trastorns mentals i la incapacitat temporal
Les xifres de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball mostren que les baixes relacionades amb símptomes emocionals van experimentar un creixement del 490 % entre els anys 2018 i 2024. De manera paral·lela, els diagnòstics per estrès greu van augmentar un 230 % i els de ansietat un 120 %. Aquestes dades, que coincideixen amb els registres del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, consoliden els patiments mentals i emocionals com una de les primeres causes que generen incapacitat temporal i afecten la salut de les persones amb discapacitat o en risc de desenvolupar-ne una en l’entorn laboral.
Davant aquest escenari, l’actuació inspectora s’ha tornat inflexible. Mitjançant la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i el Criteri Tècnic 104/2021, l’absència d’una avaluació periòdica dels riscos psicosocials o l’elaboració de protocols merament formals es considera una infracció greu. D’acord amb la Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, les multes oscil·len entre els 2.046 i els 40.985 euros per centre de treball, amb la possibilitat d’incrementar-se si hi ha reincidència o si es demostra una relació directa entre la negligència de la companyia i l’esgotament de la plantilla.
Metodologies científiques i diagnòstics reals en l’empresa
«La Inspecció de Treball espanyola ja no accepta documents genèrics ni enquestes de satisfacció «de cajón» que es limitin a complir amb el mínim exigit. Quan la Inspecció de Treball porta a terme una auditoria, exigeix metodologies científiques homologades, com el FPSICO o el CoPsoQ-ISTAS21, i la demostració de plans d’acció concrets. Si el diagnòstic no és real, la protecció legal de l’empresa és nul·la», adverteix Luciane Rabello, especialista en Recursos Humans, psicòloga i fundadora de TalentSphere People Solutions.
Segons explica l’experta, l’error de molts directius rau a tractar aquestes avaluacions com una obligació burocràtica en lloc d’una eina estratègica. «Existeix una diferència fonamental entre realitzar una enquesta superficial sobre l’ambient laboral i dur a terme un verdader diagnòstic dels factors psicosocials. La primera mesura el nivell de satisfacció momentània; la segona identifica si la càrrega de treball, l’autonomia, l’estil de lideratge i la desconnexió digital estan afectant la salut de l’equip», afegeix Rabello.
Pilars per a un diagnòstic eficaç de la salut emocional
Per dur a terme avaluacions que protegeixin jurídicament les empreses i reforcin el benestar dels empleats, es defineixen tres eixos d’actuació fonamentals:
- Anonimat i eines homologades: Realitzar el mapeig mitjançant metodologies reconegudes que garanteixin la confidencialitat per evitar biaixos derivats de la por.
- Coordinació transversal: Integrar la gestió dels riscos psicosocials entre el departament de prevenció, els recursos humans i la direcció per revisar objectius i dinàmiques de treball.
- Plans d’acció mesurables: Executar mesures correctives immediates com protocols de desconnexió o redisseny de processos, acompanyades de revisions periòdiques.
«La salut mental dels empleats s’ha convertit en l’indicador més clar de la sostenibilitat d’una empresa. Garantir un entorn psicològicament segur no només evita les sancions i els elevats passius laborals, sinó que també redueix l’absentisme, evita la rotació de personal i preserva el valor de la reputació de les empreses en un mercat cada vegada més exigent», conclou la fundadora de TalentSphere People Solutions.
