La vida independent continua sent una assignatura pendent per a la majoria de persones amb discapacitat intel·lectual a Espanya. Així ho determina l’organització Inclusion Europe en el seu darrer informe anual, on denuncia que l’escassetat d’habitatge accessible, la insuficiència dels suports personalitzats i unes prestacions econòmiques limitades bloquegen el dret d’aquest col·lectiu a viure de forma autònoma. Segons l’estudi, tot i que el marc legal ha avançat, existeix una «bretxa persistent» entre la normativa i la seva aplicació real.
L’anàlisi, coordinada per la investigadora Inge Volleberg i l’experta Ebba Olsson, atorga a Espanya una puntuació de 6,7 sobre 10. Aquesta valoració situa el país en una posició intermèdia entre els 33 estats europeus analitzats, evidenciant que el model actual encara descansa excessivament en l’esforç de les famílies. «Quan el suport familiar desapareix, la institucionalització continua sent una opció freqüent», adverteixen les autores, posant de manifest la manca d’alternatives en la comunitat.
Barreres econòmiques i desincentivació laboral
L’informe posa el focus en les traves financeres que impedeixen l’emancipació. Actualment, el sistema presenta dificultats per compatibilitzar els ingressos derivats del treball amb la recepció de prestacions. Aquesta situació, segons Inclusion Europe, «desincentiva l’ocupació i reforça la dependència econòmica i familiar», un fenomen especialment punyent entre els joves que busquen iniciar un projecte de vida propi.
Aquesta realitat comporta una «elevada càrrega emocional, econòmica i de cures» per a les famílies, que actuen com l’única xarxa de seguretat. El text també subratlla una forta desigualtat territorial: el risc d’aïllament social i la manca de recursos s’agregen en zones rurals i municipis petits, on l’accés a serveis especialitzats és molt més limitat que a les grans ciutats.
Lums i ombres en el camí cap a la inclusió
No tot són dades negatives. Espanya destaca positivament en àmbits com el dret al vot i la capacitat jurídica, gràcies a reformes legals recents. També es valora l’estratègia nacional d’educació inclusiva, que permet que la majoria de l’alumnat estigui escolaritzat en centres ordinaris, i la presència de persones amb discapacitat en òrgans de decisió a través d’entitats com Plena inclusión, Gadir, Som Fundació Catalana Tutelar o la federació catalana Dincat.
En l’àmbit de la salut, l’accés és universal, tot i que l’informe troba a faltar materials més accessibles i una educació sexual adaptada. L’entitat, que compta amb el suport de la Comissió Europea, conclou que cal «accelerar la transició des d’un model basat en el suport familiar cap a un altre centrat en drets». Per aconseguir-ho, reclamen un finançament estable i polítiques públiques que garanteixin que qualsevol persona pugui triar on i amb qui viure en igualtat de condicions.
Secció patrocinada per
