
Les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament han alçat la veu per exigir als governs autonòmics que el nou increment del finançament estatal de la Dependència repercuteixi directament en una millora de la qualitat dels serveis. Després de la decisió de l’Executiu estatal d’injectar més de 6.200 milions d’euros al sistema, l’entitat Plena Inclusión España —que agrupa 950 associacions i ofereix suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual, autisme, síndrome de Down o paràlisi cerebral— reclama polítiques clares i de transparència. Es calcula que l’aportació destinada a les autonomies creixerà entre un 14% i un 27%, un augment que, segons la confederació, han de notar aquelles persones que requereixen més suport.
El director de Plena Inclusión España, Enrique Galván, ha remarcat que aquest increment econòmic “deu revertir en una millora de les prestacions que rep cada persona amb discapacitat i, en concret, hauria de notar-se en una millora dels serveis i suports als quals s’accedeix”. Tanmateix, des del col·lectiu s’alerta sobre la possibilitat que algunes administracions autonòmiques aprofitin aquest fons per reduir les seves pròpies partides pressupostàries. La confederació recorda que un fenomen similar ja va tenir lloc amb el Pla Estatal de Xoc de Dependència, i adverteix que el resultat final podria ser la congelació de drets en lloc del reforç de les prestacions actuals.
Sostenibilitat del sector i denúncia del copagament
A més, la trobada ha servit per demanar una millora en les condicions del personal tècnic. Des de l’organització, que gestiona 4.000 centres i serveis amb prop de 46.000 professionals, afirmen: “Demanem que els suports i la dignificació dels professionals es vegi reforçada amb aquesta nova injecció econòmica”. L’entitat considera que és el moment d’apostar per la sostenibilitat del sector i millorar la dotació econòmica dels equipaments per no perjudicar l’atenció als usuaris. Així mateix, s’ha sol·licitat conèixer amb detall quines quantitats es destinaran a la discapacitat i quines a la gent gran, quin volum de llistes d’espera es reduirà i quin serà el nivell real de contribució dels ciutadans a través del copagament.
Pel que fa al model de recaptació, Plena Inclusión ha titllat el copagament d’abusiu, opac i accelerador de la pobresa, assenyalant que moltes persones amb discapacitat cauen por sota del llindar de la vulnerabilitat extrema quan la seva renda se situa per sota dels 12.000 euros disponibles. Recordant el concepte del «tercer exclòs» definit pel filòsof Daniel Innerarity en el seu llibre Ética de la hospitalidad, l’entitat lamenta que “l’administració estatal i les autonòmiques promouen un sistema de copagament confiscatori i per això abusiu que presiona les persones i les famílies sense tenir-les realment en compte”. Finalment, la confederació reprova que les reformes legislatives tramitades al Senat ignorin la Iniciativa Legislativa Popular respaldada per 750.000 signatures, la qual demana fixar una quantitat exempta suficients per garantir una vida digna.
Secció patrocinada per


