Dilluns, 20 maig 2024
spot_img
IniciOPINIÓL'autèntica perla preciosa

L’autèntica perla preciosa

article la autèntica preciosa
Una familía a la platja // Foto: Junery Docto (Pexels)

Fa no gairebé un més, vaig tenir l’oportunitat de tenir entre les mans un llibre per casualitat i entre els petits paràgrafs que vaig poder memoritzar, hi havia una frase que em va cridar poderosament l’atenció. Diu així;” Res importa si una persona és pobre perquè si té una família al darrere, és rica”. Aquesta frase llegida ràpida, pot ser analitzada amb ulls d’indiferència i inclús veure reflectida en ella, un egoisme còmplice que justifiqui el perquè de tant patiment col·lectiu. Jo hi veig una raó, no l’única, de la meva singular experiència vital barrejada amb la sensació que contínuament he de sobreviure aportant les meves capacitats i desconeixent, fins avui, els meus límits. Una societat i al final cadascú som responsables que sigui així, que no té cura de les famílies, de tots els tipus i de totes les condicions, no pot ser anomenada societat.

He començat aquest article d’aquesta forma perquè avui us vull parlar en el sentit més personal i amb paraules senzilles del que representa per a mi tenir una família tan meravellosa a la qual mai podré agrair tot el suport crític, permanent i positiu que em brinden. En especial, de la meva mare a qui des d’aquí vull reconèixer la tenacitat sempre admirable amb la qual m’obsequia dia rere dia i qui mai, repeteixo mai, podré agrair personalment tota la lluita amorosa que ha tingut perquè jo hagi pogut tirar endavant i per ser la millor mare que un pot tenir.

La família m’ha permès sobreviure en un món que fabrica petites gotes de maldat i que es preocupa més sobre allò que es superficial.  Qüestionar a la familia no beneficia a ningú i qui realitza aquesta mala praxis, requereix d’una censura pacífica i d’una correcció positiva que cal que sigui inclusiva i des d’una vessant humanista de la societat mateixa. No es pot frivolitzar amb el rol de les famílies ni amenaçar els valors que allà brollen.

Tinc la sensació, us ho confesso, que estem vivint una reformulació del que significa el concepte família. També, en certa manera, una revolució. Però compte. Aquest canvi de paradigma no ens pot fer perdre l’essència de la família. El moll de l’os que ahir, avui i sempre ens ha de fer valorar el que fan els altres per un mateix però sobretot el que un fa pels altres. Això es tradueix en l’amor amb majúscules. Un amor crític, en constant prestació generosa i sense cap mena de dependència emocional. En totes les famílies i més encara les de l’actualitat, no podem perdre la vitamina diària que ens fa ser més forts sent humils, és a dir, pobres.

Jo hi veig una raó, no l’única, de la meva singular experiència vital barrejada amb la sensació que contínuament he de sobreviure aportant les meves capacitats i desconeixent, fins avui, els meus límits

Contínuament ens hem de preocupar empàticament per les persones més properes, però acabarem sent uns hipòcrites amb matrícules d’honor si parem atenció a només un grup reduït de persones per comoditat o simplement per proximitat. Avui que vivim en una realitat que viu en la pandèmia de la desigualtat i també amb símptomes de tenir una mentalitat egoista, cal evitar comportaments poc responsables com pot ser abraçar al meu propi melic.

Hem d’entendre i això és un repte plural farcit d’interrogants, què per viure i viure per a servir ens cal reflexionar sobre què carai estem fent perquè la família estigui travessant una situació en què moltes persones es troben desubicades per la manca de suport, afecte i tendresa. On moltes persones i ho dic amb impotència, no tenen allò que tots i totes necessitem per poder viure, menjar i ser mereixedores d’una dignitat bàsica. Al mateix temps, on nombroses dones i ho dic amb la mà al cor, estan vivint les conseqüències d’un masclisme que devora vides, trunca esperances i roba futurs compartits.

Deia al principi, que sense una família protectora, cohesionada i no paternalista ens fa més complex ser feliços pel que representa i pel seu paper protagonista. No estic massa acostumat a escriure sobre les famílies, però al final la meva pròpia experiència vital m’ha portat a obrir els ulls a la pròpia realitat  per compartir quelcom més que un sincer agraïment a la meva perla preciosa. Ha estat un buidatge personal que vull que superi el meu melic. Què les meves paraules ressonin útilment per afrontar els reptes de l’avui protegint el tresor més valuós del que disposem, el que no falla mai. No vull que penseu que m’he tornat boig o què faig aquest article  per saciar el meu avorriment. Ho porto a terme  i a més ho comparteixo, perquè sóc conscient que de vegades és bo potenciar certes actituds d’agraïment a tota aquella gent que t’ha fet el que ets i que mai t’abandona.

El meu tarannà radicalment inconformista i al mateix temps imperfecta, no pot servir de contracor per deixar-me vèncer per la por a viure o per sembrar una xarxa d’odi ineficaç i que acabi perjudicant l’esperit crític amb el qual hem d’actuar sota un paràmetre equilibrat de justícia social i fraternitat gradual. Sóc un enamorat de les famílies i mai em trobareu  criticant a qui possibilita per a totes i per a tots una vida globalment justa i amb sentit.

Acabo mostrant una vegada més el meu compromís perquè les famílies sigui la llar de valors autèntics i el bressol d’una dignitat individualitzada que permeti l’assoliment efectiu d’una dignitat col·lectiva que germini en la pau social, cada vegada més necessària. Què l’exemple de la meva família, aquella que m’ho han donat tot i sense esperar res, em faci impulsar aquells canvis importants, feministes i inclusius que ens ajudin a fer un món millor on sobri amor i manqui indiferència.

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Àlvaro Solà
Àlvaro Solà
Jove tarragoní actiu amb ganes de canviar el món

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content