El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha participat en la Taula per al Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, on ha celebrat que “aquest pacte és un pacte que ens fa millor com a país, més humà, més digne, un país més complet i més solidari”. Illa ha reivindicat que “totes persones, sigui quina sigui la seva condició i les seves capacitats, tenen el dret i la llibertat de viure una vida amb plenitud”, destacant que “els poders polítics tenim l’obligació de garantir-ho amb les polítiques públiques i els recursos adients”.
El president ha remarcat que “aquest pacte no és pas un punt d’arribada, és més aviat un punt de sortida. Tenim feina per davant”, subratllant que “no servirà dir que hem signat el pacte i hem acabat. Al contrari, cal, un cop signat, complir-lo, recórrer tot el full de ruta que ens marca el pacte”.
El pla s’ha aprovat després d’un procés de participació que ha involucrat administracions, entitats, persones expertes, sindicats, patronals i grups parlamentaris, amb l’objectiu d’adaptar les polítiques públiques als nous paradigmes que estableix la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
L’acte d’aprovació ha tingut lloc al Palau de la Generalitat. La consellera Mònica Martínez Bravo ha valorat que el pacte “és un instrument que reforça el compromís de totes les administracions amb els drets de les persones amb discapacitat” i permet “avançar cap al ple compliment de la convenció de l’ONU”. També ha afegit: “Avui hem fet un gran pas per garantir que els drets de les persones amb discapacitat no siguin només drets de paper, sinó drets efectius que es tradueixin en canvis reals”.
El pacte s’ha desenvolupat mitjançant sis grups que han abordat àmbits estratègics com l’accessibilitat, la salut, l’educació, la inserció laboral, les llibertats civils i la sostenibilitat del sistema. En total, han participat 153 persones en 41 reunions, inspirant-se en 12 objectius principals, entre els quals destaquen la inclusió, l’autonomia personal, l’educació inclusiva i el finançament sostenible.
La setmana passada, el document va ser aprovat al Consell de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT), l’òrgan encarregat de vetllar per la transversalitat de les polítiques d’autonomia personal. El següent pas serà l’aprovació al Consell Executiu, amb la voluntat de traduir el consens en mesures concretes als diferents departaments.
Les conselleries han proposat 262 mesures, destacant-ne nou:
- Programes d’assistència personal i adaptacions en l’habitatge.
- Pla per millorar l’accessibilitat universal i eliminar barreres arquitectòniques.
- Programes de foment de la inserció laboral.
- Formació sobre educació inclusiva per a professionals.
- Serveis de suport i acompanyament per a famílies.
- Creació d’una unitat transversal per coordinar polítiques públiques.
- Participació activa de les persones amb discapacitat en la presa de decisions.
- Protocols de suport en casos de discriminació, abús o assetjament.
- Sistema d’informació i seguiment amb perspectiva de gènere, territorial i intergeneracional.
Dades de la discapacitat a Catalunya
Segons el Departament de Drets Socials i Inclusió, al 2024 hi havia 720.266 persones amb discapacitat reconegudes legalment a Catalunya, el que representa el 8,99% de la població. D’aquestes, 347.157 són homes i 373.109 són dones. El col·lectiu engloba diversitat d’edats, graus i tipologies de discapacitat, com discapacitats físiques, intel·lectuals, sensorials, trastorns de salut mental i malalties rares, reflectint la diversitat de la societat en general.
