La comunitat educativa de l’alumnat amb necessitats especials escolaritzat al SIAL de l’Escola Bellaterra (coneguda com l’Escoleta de la Universitat Autònoma de Barcelona) afronta una situació crítica. El Consell Comarcal del Vallès Occidental i els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya han notificat oficialment que el proper 7 de maig de 2026 serà l’últim dia que es prestarà el servei d’autocar escolar. A partir del dia 8, l’administració preveu substituir el transport per una compensació econòmica individualitzada, una decisió que ha generat una forta indignació entre els afectats.
Les famílies afectades, que resideixen en municipis com Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí o Sant Cugat del Vallès, alerten que aquesta mesura les deixa en una situació de desemparament. Aquests infants, molts d’ells amb sordesa i altres necessitats específiques, s’han de desplaçar obligatòriament a l’Escola Bellaterra perquè en les seves localitats d’origen no existeixen centres públics amb els agrupaments necessaris per a la seva correcta escolarització. Segons recullen les queixes, la compensació oferta només cobreix el quilometratge, ignorant les dificultats logístiques i la falta de connexions adequades en transport públic.
Una mesura que trasllada la responsabilitat a l’àmbit privat
La plataforma de famílies denuncia que aquesta decisió administrativa vulnera els seus drets i les obliga a assumir tasques que correspondrien a les institucions. «Ens ofereixen diners per quilometratge, però el que ens demanen és que les famílies d’infants amb discapacitat assumim un dret que hauria de garantir l’administració», afirmen els portaveus. Aquesta situació pot comportar greus conseqüències laborals per als progenitors, com ara reduccions de jornada o pèrdues de l’ocupació, ja que l’ajut no té en compte el temps de desplaçament ni la conciliació familiar.
Des del col·lectiu s’insisteix que aquesta decisió agreuja la vulnerabilitat d’un grup que ja suporta una càrrega superior a la mitjana. En aquest sentit, han manifestat: «Les famílies d’infants amb discapacitat ja assumim una càrrega molt superior a la mitjana: visites mèdiques, teràpies, cures i gestions constants. Ara també se’ns demana que assumim el transport escolar que hauria de ser un dret adquirit d’acord a la normativa vigent». Les famílies consideren que l’administració els està revictimitzant en traslladar-los una responsabilitat que hauria de ser pública.
El bloqueig de les licitacions com a origen del conflicte
L’origen d’aquesta suspensió del servei es remunta a una reunió celebrada el passat 20 de febrer, on el Consell Comarcal i el Departament d’Educació van informar que les licitacions per al transport escolar havien quedat desertes. Malgrat les instàncies i peticions de transparència presentades posteriorment, la confirmació definitiva va arribar el 6 de març mitjançant una notificació electrònica que tancava la porta a mantenir el servei d’autocar.
Davant d’aquest escenari, les famílies s’han organitzat per exigir solucions que no passin per la transferència del problema al sector privat, recordant que «la burocràcia administrativa o una licitació deserta no poden deixar infants amb discapacitat sense escola». Per aquest motiu, la plataforma ja prepara un calendari de mobilitzacions i accions de sensibilització pública per a les setmanes vinents amb l’objectiu de defensar el dret a una educació inclusiva i accessible per a tots els alumnes afectats.
