L’activitat física aquàtica és una eina eficaç per a la rehabilitació de persones amb trastorns mentals greus, segons conclou la investigació del projecte Thalassa, impulsat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu en col·laboració amb Fluidra, la Fundació Fluidra i l’Obra Social Sant Joan de Déu. L’estudi global, que ha analitzat durant dos anys més de 100 participants, revela que aquestes activitats no només afavoreixen la remissió dels símptomes, sinó que també redueixen les necessitats específiques derivades de cada trastorn. A més dels estudis, el projecte ha permès editar la primera Guia d’intervenció per a activitats esportives en piscines públiques i ha tancat una proposta de continuïtat amb deu institucions sanitàries a nivell estatal.
Diferències segons gènere i diagnòstic
Un dels estudis centrals, titulat ‘Beneficis de l’activitat física en medi aquàtic en persones amb trastorns mentals’, va comptar amb la participació de 87 persones. Els resultats mostren una millora generalitzada en l’autoestima, la percepció de salut, i la reducció de l’ansietat, símptomes depressius i la percepció d’estigma social. A més, els participants van registrar una millora en la cura personal i les tasques quotidianes, així com en les relacions socials.
Els beneficis varien segons el gènere: en els homes, es va observar una disminució de la percepció d’estigma social i una millora en la participació social. En les dones, es va registrar una millora més significativa en l’autoestima i les relacions socials. Pel que fa al tipus de trastorn, les persones amb trastorn depressiu van experimentar més millores en l’autoestima i la reducció de l’autoestigma, mentre que les persones amb esquizofrènia van registrar millores en la percepció de salut general i la participació en societat.
Aiguagim i entrenament metacognitiu per a la psicosi
Un altre estudi, titulat ‘Eficàcia de la combinació de l’activitat d’aiguagim i l’entrenament metacognitiu (EMC) sobre variables de salut psicològiques i físiques’, va incloure 23 pacients amb esquizofrènia o altres trastorns psicòtics. Els participants es van dividir en tres grups: aquells que van realitzar entrenament metacognitiu, aquells que només van fer aiguagim i un tercer grup que va combinar ambdues activitats. Els resultats mostren que la combinació de les dues intervencions potencia els efectes positius en àrees com la motivació, el funcionament cognitiu i la interacció social. També es van observar millores en la qualitat de vida, l’autoestima i la reducció dels símptomes depressius i l’autoestigma.
Aquestes intervencions també van contribuir a una major implicació dels participants en altres activitats físiques, com caminar, i plantegen una via integral de futur per al tractament de persones amb trastorns psicòtics.
Guia d’intervenció i expansió del projecte
Com a part del projecte Thalassa, s’ha publicat una Guia d’intervenció per millorar la coordinació d’activitats esportives en piscines públiques. Aquesta guia, dirigida inicialment a centres sanitaris i instal·lacions esportives, inclou recomanacions per a la pràctica segura i efectiva de l’activitat aquàtica i promou la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, el projecte es desenvolupa en nou municipis de l’àrea de Barcelona i compta amb la participació de 12 instal·lacions esportives, amb un total de 435 participants, 357 dels quals són usuaris de la Xarxa de Salut Mental. La participació de les dones arriba al 59%, i tant els participants com els gestors han destacat els beneficis de la iniciativa.
Continuïtat del projecte i perspectiva de gènere
Davant els bons resultats, el projecte Thalassa continua la seva investigació amb un nou enfocament en la perspectiva de gènere i la recerca d’activitats adaptades a cada trastorn mental. El projecte ha aconseguit suport a través del Fons de Recerca Sanitària (FIS) del Ministeri de Sanitat i es preveu una segona fase de l’estudi clínic amb la col·laboració de deu centres sanitaris de la xarxa Spanish Metacognition Group.
