
El camí cap a la funció pública per a les persones amb discapacitat continua estant ple d’obstacles malgrat les millores en la legislació vigent. Aquesta és la principal conclusió de la nova sessió del cicle Palestra Convenció ONU, titulada “Empleo público y personas con discapacidad: cuestiones problemáticas y defense de derechos”. La jornada, organitzada en format virtual pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), ha comptat amb la ponència de José Luis Quintana Cortés, advocat expert en dret administratiu i analista jurídic en aquesta matèria.
L’obertura de l’acte ha anat a càrrec de Gregorio Saravia, delegat de Drets Humans i per a la Convenció del CERMI, qui ha recordat que aquesta activitat s’emmarca en les iniciatives del 2026 per a commemorar el vinté aniversari de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Saravia ha remarcat la urgència d’afrontar “tot el que falta encara per avançar” en la aplicació real d’aquest tractat internacional.
La lluita per una igualtat real en l’administració
Durant la seva exposició, José Luis Quintana Cortés ha advertit que disposar d’un marc normatiu no garanteix per si sol la igualtat de condicions. “Més enllà del reconeixement legal, queda una feina important d’aplicació material d’aquest reconeixement”, ha assegurat el jurista, instant a utilitzar tots els mecanismes jurídics i administratius disponibles. Així mateix, ha recordat que l’accés a l’ocupació pública està directament vinculat a la igualtat, la participació i la qualitat del sistema democràtic. “Estem parlant d’igualtat, de participació, estem parlant de democràcia, en cap cas estem parlant de situacions privilegiades per a les persones amb discapacitat”, ha reafirmat.
En aquesta línia, l’expert ha defensat que els torns de reserva establerts —que són del 7% amb caràcter general i del 10% a l’Administració General de l’Estat— no constitueixen cap privilegi, sinó una eina per eliminar discriminacions històriques. Ha matisat que els exàmens i les exigències són idèntics per a tots els aspirants, i que la reserva serveix únicament per assegurar la concurrència en igualtat de condicions. “La reserva el que suposa és una lluita per la igualtat”, ha asseverat.
Ajustos raonables i vulneracions habituals
Un dels punts clau de la ponència ha estat el dret a la sol·licitud d’ajustos raonables, tant en el procés de selecció com en el posterior exercici del lloc de treball. Aquestes mesures inclouen temps addicional, exàmens en formats accessibles, braille, macrocaràcters, lectura fàcil, productes de suport, intèrprets de llengua de signes, suports a la comunicació oral, aules accessibles o proves alternatives. Un cop assolit el lloc de treball, l’expert ha assenyalat que cal aplicar adaptacions de l’entorn, flexibilitat horària, reorganització de tasques o mesures per evitar la discriminació salarial, en l’avaluació i en la carrera professional.
L’advocat també ha posat el focus sobre les irregularitats més habituals de l’Administració, com la denegació d’adaptacions, la falta d’accessibilitat en seus i plataformes d’examen, errors en el còmput de les places reservades, exclusions basades en declaracions genèriques de “no apte” i traves documentals. Aquestes barreres són especialment persistents en l’accés als cossos superiors. Respecte als exàmens mèdics, ha defensat que el criteri s’ha de basar en la capacitat per complir les funcions essencials de la feina i no en la discapacitat en abstracte.
Finalment, José Luis Quintana Cortés ha fet una crida a actuar amb celeritat i per escrit davant de qualsevol incidència. “No tinguem por de presentar un escrit o un recurs. Això no suposarà que ens suspenguin, suposarà que garantirem els nostres drets”, ha encoratjat. Per acabar, ha recomanat exigir sempre la motivació per escrit davant qualsevol negativa i recórrer al suport del moviment associatiu de la discapacitat, serveis jurídics, el Defensor del Poble o la via judicial si és necessari.

