Un 74,8% dels joves amb discapacitat considera impossible emancipar-se abans dels 35 anys a causa de la precarietat laboral i les dificultats d’accés a l’habitatge. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe Joves amb discapacitat, motor de futur, elaborat per l’Observatori de la Vulnerabilitat i l’Ocupació de la Fundació Adecco amb el suport de Wärtsilä. Les dades, fetes públiques en el marc del Dia Internacional de la Joventut, evidencien una escletxa accentuada respecte a la població general: mentre que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indica que el 67,1% dels joves espanyols de 18 a 34 anys viu amb els seus pares, la xifra s’eleva fins al 82% en el cas del col·lectiu amb diversitat funcional.
Atur estructural i salaris inferiors dificulten l’autonomia
La manca d’estabilitat econòmica encapçala les raons de la paralització dels projectes de vida autònoms. Un 61,8% dels enquestats assenyala la desocupació com el fre principal per marxar de casa, seguit d’un 56,9% que ho atribueix a l’alt preu dels immobles. Així mateix, un 55,6% de la joventut amb discapacitat fa referència a la manca d’habitatge accessible (27,1%) i a la necessitat de suport personal quotidià (18,5%). Fins i tot quan es disposa de treball, el 38,2% alerta que els sous no són suficients, ja que la retribució mitjana bruta d’aquest grup és de 1.220 euros mensuals, un 16% menor que la dels joves sense discapacitat, situada en 1.455 euros.
La situació en el mercat de treball és alarmant, amb una taxa d’activitat de només el 22,7% entre les persones amb discapacitat de 16 a 24 anys, fet que implica que el 77,3% no té feina ni la busca. A més, el desocupament en aquest tram d’edat ha crescut fins al 48,6%, afectant pràcticament un de cada dos joves actius. Segons l’estudi, una persona jove amb discapacitat triga una mitjana de 24,5 mesos a trobar feina, el doble de temps que la resta de la seva generació.
Discriminació laboral i el repte de la intel·ligència artificial
El procés de selecció continua sent una barrera rellevant. El 55% dels enquestats afirma haver après situacions de discriminació cercant feina, el 65% mai rep resposta en enviar el seu currículum i el 38,5% critica que les entrevistes es centren en la seva discapacitat en comptes de valorar les seves qualificacions professional. A aquests impediments se suma la incertesa davant les noves tecnologies: el 42% dels joves amb discapacitat té por que la intel·ligència artificial redueixi l’oferta de llocs de feina inicials en automatitzar tasques bàsiques, i un 22,3% creu que els algorismes de selecció poden introduir biaixos exclusius. Tanmateix, més de la meitat (53,2%) ja utilitza eines d’IA per preparar candidatures.
La directora d’Inclusió de la Fundació Adecco, Begoña Bravo, ho sintetitza explicant que «vivir de forma autónoma se ha convertido en un desafío para la mayoría de los jóvenes, pero en el caso de aquellos con discapacidad, el reto se intensifica: las mayores dificultades para acceder al primer empleo o una elevada concentración en determinados sectores y en Centros Especiales de Empleo, condicionan sus ingresos y, con ello, también sus oportunidades de iniciar una vida independiente».
El treball estable com a pilar per a la inclusió i la salut mental
La millora de la inserció laboral es percep com la solució directa per canviar aquesta realitat. Davant la possibilitat de disposar d’una ocupació sostenible, un 49,8% afirma que podria emancipar-se, un 38,4% sosté que milloraria la seva salut mental, el 29% es plantejaria formar una família i un 25,5% aprofitaria per continuar estudiant.
En aquesta línia, el director general de la Fundació Adecco, Francisco Mesonero, remarca la importància social del treball assegurant que «el acceso al primer empleo marca el inicio de la vida adulta para cualquier joven. Es el punto de partida para ganar autonomía, emanciparse y construir un proyecto vital propio. Sin embargo, los jóvenes con discapacidad parten con una doble desventaja: además de la falta de experiencia propia de esta etapa, siguen encontrando barreras que limitan sus oportunidades de acceso al mercado laboral». Mesonero afegeix que «para los jóvenes con discapacidad, un empleo estable significa mucho más que un salario. Es la posibilidad de independizarse, cuidar su salud mental, seguir formándose, formar una familia si así lo desean y, en definitiva, construir un proyecto de vida en igualdad de oportunidades».
