La depressió s’ha convertit en un repte de salut pública de primer ordre, amb un creixement del 86,6 % a Catalunya entre el 2017 i el 2022. Tot i que les aplicacions mòbils poden ser un complement eficaç per a les teràpies presencials, la majoria de les opcions disponibles al mercat no ofereixen garanties mèdiques. Davant d’aquesta situació, un equip de recerca de l’eHealth Lab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha creat una metodologia per identificar quins criteris han de complir aquestes eines per ser realment útils i segures.
El projecte, batejat com EvalDepApps, neix de la necessitat de tractar les aplicacions de salut amb el mateix rigor que els fàrmacs. La líder del projecte i investigadora de la UOC, Carme Carrion, adverteix sobre els riscos de l’actual falta de control: “Tal com s’avalua un medicament o un producte sanitari abans que arribi al mercat per assegurar-ne l’eficàcia i la seguretat, les aplicacions que utilitzem per cuidar la nostra salut i el nostre benestar també s’han d’avaluar”. Segons Carme Carrion, aquestes eines tenen un gran impacte potencial i, en certs contextos, “fins i tot poden arribar a ser perjudicials”. L’estudi ja ha estat publicat a la prestigiosa revista British Medical Journal.
Mitjançant un procés de consulta anomenat mètode Delphi, en què han participat 43 persones, l’equip ha establert quins punts són imprescindibles per a una bona aplicació. Els usuaris prioritzen la privacitat de les dades, la facilitat d’ús i que l’eina permeti un contacte directe amb el sistema sanitari. Així mateix, la investigadora del Research Methods & Data Science Lab, Noemí Robles, destaca la importància que l’app pugui monitorar l’estat anímic: “Aquesta particularitat pot ajudar la persona a ser més conscient del seu propi estat emocional i a fer-ne un seguiment més personalitzat”.
Un altre factor innovador que recull la recerca és la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere. Donat que la depressió es manifesta de forma diferent segons el sexe, l’estudi considera essencial que les aplicacions s’adaptin a aquestes variacions per ser realment efectives.
El pacient com a centre del disseny
L’estudi, que ha comptat amb el finançament del Pla estatal d’R+D+I, subratlla que l’usuari final ha de ser el protagonista de tot el procés de creació. Segons Carme Carrion, sovint allò que es dissenya als laboratoris no acaba sent pràctic per a qui ho utilitza a la vida real: “De vegades, tot i la cocreació, allò que sobre el paper sembla vàlid a la pràctica no funciona”. Actualment, el projecte busca participants per a una prova pilot que servirà per validar definitivament aquesta eina de selecció.
Més enllà d’aquest projecte, l’eHealth Centre de la UOC continua treballant en la integració de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial en altres àmbits com l’oncologia o la col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
