La revista científica ‘Clinical Reviews in Allergy & Immunology’ ha publicat recentment una anàlisi que situa la teràpia CAR-T com una de les grans promeses per al tractament de patologies autoimmunitàries greus. Aquesta tècnica, que ja ha revolucionat l’abordatge de certs càncers hematològics, s’està postulant ara com una solució eficaç per a malalties com el lupus eritematós sistèmic (LES), on l’organisme ataca els seus propis òrgans. El procediment consisteix a extreure limfòcits T del pacient per modificar-los genèticament al laboratori, incorporant-hi un receptor quimèric (CAR) que els permet identificar i destruir amb una precisió quirúrgica les cèl·lules B anòmales, responsables de la inflamació crònica.
Un canvi de paradigma respecte als tractaments convencionals
Actualment, el maneig del lupus es basa en el control dels símptomes mitjançant fàrmacs com la hidroxicloroquina, corticoides i diversos immunosupressors com el metotrexat o la ciclofosfamida. Tot i l’existència de teràpies biològiques més modernes com el belimumab o l’anifrolumab, molts pacients encara pateixen una resposta insuficient o una toxicitat acumulada per la medicació. A diferència d’aquests mètodes que suprimeixen les defenses de forma continuada, la teràpia CAR-T aspira a una ‘reprogramació profunda del sistema immunitari’. Els primers resultats en humans són esperançadors: pacients amb lupus greu han assolit una remissió sostinguda amb un perfil de seguretat més favorable que el detectat en aplicacions oncològiques.
Esperança per a l’artritis i l’esclerosi sistèmica
L’abast d’aquesta investigació va més enllà del lupus, mostrant beneficis en altres malalties altament resistents:
- Esclerosi sistèmica: S’ha observat una estabilització i millora de la funció dels òrgans danyats.
- Artritis reumatoide: La teràpia s’associa a una reducció dràstica del dany a les articulacions en casos crítics.
- Miopaties inflamatòries idiopàtiques: Els pacients han experimentat una recuperació de la força muscular.
- Síndrome de Sjögren: S’ha documentat una normalització dels marcadors sanguinis i una reducció de la simptomatologia.
Tot i que els investigadors adverteixen que les dades encara són preliminars i calen assajos clínics més extensos, aquests avenços suggereixen un canvi de paradigma en la medicina moderna. La possibilitat de tractar malalties complexes mitjançant la modificació de les cèl·lules del mateix pacient podria posar fi a la dependència de tractaments crònics per a milers de persones.
