La taxa d’atur de les persones amb discapacitat ha alcançat el 25,2% a Espanya, 10,1 punts per sobre a la de la població sense diversitat funcional, segons les dades fetes públiques ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). També és significativa la baixa participació en el mercat laboral d’aquest col·lectiu, amb un taxa d’activitat del 34,5%, 43,1 punts per sota de la resta de la població.
Per Jon Patxi Lerga, director general de Grupo SIFU, Centre Especial d’Ocupació de referència amb més de 25 anys de trajectòria i 4.500 treballadors (el 89% amb discapacitat), “un any més les estadístiques demostren un estancament en la participació de les persones amb diversitat funcional en el mercat laboral “. “Si bé la taxa d’atur ha baixat un punt respecte a l’any anterior, ha crescut també en un punt la distància entre la taxa d’atur de les persones amb i sense discapacitat el que ens mostra que l’accés al mercat d’aquest col·lectiu es recupera més lentament que el de la resta de la població. D’altra banda, les taxes d’ocupació i activitat no mostren grans canvis respecte a l’exercici anterior, posant sobre la taula que encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir la plena inclusió “.
En relació a les persones amb discapacitat que treballen en el sector privat, l’estadística “L’ocupació de les persones amb discapacitat” de 2018 també llança dades molt similars a els de 2017. En concret, el percentatge d’assalariats amb discapacitat en les empreses de 50 o més treballadors de el sector privat va ser del 2,3% en els dos exercicis, incloent a les entitats especialitzades en la inclusió social d’aquest col·lectiu. Filant més prim, el percentatge d’assalariats amb discapacitat que treballaven en empreses ordinàries en 2018 va ser de l’1,9%, 0,1 punts per sota de la dada de l’any anterior.
“Un 6,3% de la població total en edat laboral té reconeguda algun tipus de discapacitat, no obstant això, tal com mostren les estadístiques de l’INE, la seva participació en el mercat laboral és encara molt tímida. En aquest sentit, cal recordar el treball és l’element més inserció que existeix, per a aquells que tinguin capacitats laborals, ja que no totes
les persones amb discapacitat en tenen. No obstant això, d’aquelles que sí les tenen, es segueix dubtant sobre la seva capacitat i la qualitat del seu treball. Aquells incorporats al mercat laboral encara avui han de demostrar que són capaços de fer allò per al que han estat contractats, de manera més intensa que les persones sense discapacitat “, conclou Lerga.