La Taula del Tercer Sector reclama als ajuntaments més implicació en la contractació reservada

Presenta un estudi sobre els contractes reservats a les administracions locals

taula tercer sector contractació reservada municipis
Un moment de la presentació de l’estudi a l’Ateneu Barcelonès // Foto: Taula del Tercer Sector

En el marc de la jornada ‘La contractació reservada, una eina d’inclusió social per a les administracions locals’, que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya va presentar l’estudi ‘Anàlisi sobre la situació de les reserves de mercat per a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció’, elaborat per l’IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona).

La legislació (llei 9/2017 sobre Contractes del Servei Públic) marca que les administracions públiques estan obligades a reservar una part de la seva contractació a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció per afavorir la inclusió de persones en situació o risc d’exclusió social (persones amb discapacitat, trastorn mental, drogodependències, en atur de llarga durada, etc.) i que han de fixar les quanties mínimes pressupostàries reservades per a elles.

Banner Col·lectiu Ronda 300x600

L’estudi posa el focus en la contractació reservada que han realitzat els ajuntaments dels 4 municipis més poblats de cada província catalana (Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Lleida, Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, Tarragona, Reus, El Vendrell i Tortosa), contractes que s’han formalitzat entre l’1 de juliol de 2016 i el 31 de desembre de 2018 i que són de consistoris municipals i entitats vinculades a aquests.

De l’anàlisi de les dades es desprèn també que la contractació reservada representa menys de l’1,5% dels pressupostos anuals dedicats a la contractació pública dels municipis de l’estudi.Pel que fa al pressupost, els serveis més contractats són els de jardineria que representen el 70% del conjunt de contractes de l’estudi.

BANER_300X250

En el cas de Barcelona, aquests són més del 70% del contractes reservats i més del 65% en la resta de municipis analitzats. En segon lloc, i força menys lluny, hi ha els serveis de recepció que, tot i gairebé arribar al 20% a la ciutat de Barcelona, a la resta de municipis no s’han trobat expedients. Les altres 10 categories de contractes tenen un pes molt menor i, en general, cap d’aquestes arriba al 5% i en l’àmbit territorial només en tres casos supera aquesta xifra.

D’altra banda, la major part dels contractes reservats són plurianuals. Més de la meitat són de 2 anys. En segon lloc, hi ha els contractes d’1 any (+20%) i la resta són contractes de duració molt diversa (25%).

Sobre els criteris que determinen els processos d’avaluació de les ofertes, l’informe revela que el preu continua sent un factor determinant en els criteris d’adjudicació. El preu és l’aspecte més determinant en tot el procés amb més d’un 50% del pes de l’adjudicació en el conjunt dels expedients.

L’estudi també mostra la gran diferència que hi ha entre els contractes reservats guanyats per Centres Especials de Treball (CET) i els aconseguits per les empreses d’inserció. En termes pressupostaris, els CET ho fan en pràcticament el 95% dels casos.

Una altra dada important és que la contractació reservada afavoreix especialment les entitats socials i les empreses d’economia social davant empreses amb finalitats lucratives.

Cal que els municipis fixin quina és la seva previsió anual del pressupost destinat a la contractació reservada, tant la quantitat concreta com el seu pes en relació als pressupostos anuals.

També cal que aquesta informació sigui publicada i estigui a l’abast de la ciutadania, inclosa la contractació menor per afavorir el grau de transparència de les administracions públiques.

I una altra conclusió important és que la contractació reservada és una important eina de les administracions públiques per poder contrarestar els efectes d’un mercat de treball que tendeix a excloure les persones més vulnerables de la societat.

Font: Taula del Tercer Sector Social

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*