La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet balanç de l’ingrés mínim vital un any després de la seva aprovació per part del Govern espanyol, constant el fracàs de l’aplicació d’aquest dret, del que a Catalunya només se’n beneficien 46.000 persones.
De fet, a la nostra Comunitat Autònoma s’han tramitat 118.730 expedients, dels quals se n’han resolt gairebé el 80% (108.557). D’aquestes sol·licituds resoltes, només se n’han aprovat un 15,6% (16.972) i se n’han denegat el 84,4% (91.585), segons les últimes dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions d’aquest mes de maig.
De les 46.410 persones beneficiàries de l’IMV, un 46,4% són menors (21.549) i un 53,6% (24.861) són persones adultes. A més, el 55,9% de les persones beneficiades són dones (25.943 dones vs. 20.467 homes). Es calcula que la quantia mitjana mensual per llar és 430 €.
La Taula del Tercer Sector qualifica el grau de cobertura de l’ingrés mínim vital d’”ínfim”, si es té en compte que hi ha 944.000 persones en situació de pobresa severa a Catalunya, segons dades de l’estudi FOESSA Càritas, 2019. “Teníem moltes expectatives posades en aquesta prestació perquè, si funciona bé, és una eina fonamental per reduir la pobresa, l’exclusió i les desigualtats i per garantir una vida digna. Havia de ser un dret essencial per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en una situació d’extrema vulnerabilitat, just en un moment de crisi social sense precedents, però la realitat és que està a anys de llum de ser-ho. La prestació no és eficaç i no està arribant a moltes de les persones que estan en una situació de pobresa severa” denuncia la Taula del Tercer Sector.
Un dels motius del fracàs de l’aplicació radica en l’excés de burocràcia per a la seva tramitació que dificulta molt l’accés a aquest ajut. Per aquest motiu La Taula reclama que s’acabin les baralles polítiques i que es faci efectiu l’acord entre els dos partits del govern espanyol, PSOE i Podemos, per desencallar la tramitació del projecte de llei al Congrés dels Diputats, que ha de permetre introduir millores en l’ajut i acabar amb el “coll d’ampolla” burocràtic que dificulta l’accés a les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries.
A més, la Taula explica que és urgent que els governs català i espanyol es coordinin correctament. Cal un bon encaix dels dos drets, l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadana, perquè siguin efectius i arribin a les persones en situació de pobresa extrema que necessiten accedir-hi.
També proposa adaptar els requisits de les rendes mínimes autonòmiques, com la renda garantida de ciutadania, als de l’ingrés mínim vital, rebaixant també l’excés de requisits bàsics estatals.
Ampliar l’accés a persones que superen el llindar de pobresa severa, però que també es troben en una situació d’emergència social i, a més, que l’ajut arribi a col·lectius que en queden fora, com persones sense llar, joves d’entre 18 i 23 anys i persones migrades en situació administrativa irregular.
L’entitat també exigeix que el llindar de pobresa de l’ingrés mínim vital sigui més flexible per adequar-se als diferents llindars de pobresa autonòmics i evitar discriminacions no justificades.
Per últim proposa aplicar la doctrina del Comitè Europeu de Drets Socials sobre la Carta Social Europea: pujar el llindar al 50% de la mediana d’ingressos, baixar l’edat del 23 als 18 anys i preveure una prestació de subsistència per als menors de 23 anys; eliminar l’excès d’obstacles perquè es pugui considerar un dret universal o reconèixer una ajuda social bàsica a les persones migrades sense permís de residència, entre altres.
