ACAPPS, la federació de famílies i persones amb sordesa de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de l’Audició que se celebra el 3 de març, ha impulsat la campanya #QuanPerdsAudició per explicar què suposa per a la persona que sempre ha estat oient deixar de sentir.
Perdre l’audició a causa de l’edat afecta a una de cada quatre persones, és l’anomenada presbiacúsia. Aquesta sordesa adquirida, i el fet d’haver de portar audiòfons i/o implants coclears pot comportar aïllament, depressió i ansietat.
Segons ACAPPS, en un 80% de les persones ateses per l’entitat, a la pèrdua auditiva se’ls suma altres factors, com l’aïllament, la soledat, la depressió i l’ansietat. “La pèrdua d’audició és una pèrdua i es pot passar per un dol i per diferents fases emocionals, des de negar-ho, sentir ira, frustració i, en casos més greus, arribar a la depressió”, explica Laia Sullastres, directora de l’associació catalana de famílies i persones amb sordesa (ACAPPS) que atén anualment un miler de persones amb sordesa i les seves famílies. “Quan vénen a l’associació els fem un acompanyament emocional, tenim grups de suport i sobretot els donem recursos per tornar-se a comunicar, com aprendre a llegir els llavis per saber el que et diuen o d’entrenament auditiu: els implants coclears o audiòfons ajuden molt però no són màgics: cal entrenar l’audició per sentir de nou els sons”, afegeix Sullastres.
La comprensió de l’entorn, clau per l’acceptació
Tot i la importància dels recursos i ajudes, el que és determinant per a les persones que han perdut l’audició és sentir-se comprès per l’entorn, un fet que no sempre és així. “Al principi, quan em vaig quedar sorda, estava amb amics i feia com si res, tot i que no m’assabentava de res. Quan els dius, al principi la gent et fa cas però després se n’obliden. És impossible seguir una conversa on tothom parla alhora, riu,.. Acaba marxant, sentint-me frustrada, emprenyada i trista tot alhora”, explica l’Ariadna que va perdre l’audició als 27 anys i és una de les persones que ha rebut el suport
d’ACAPPS. A poc a poc, amb els grups de suport i la descoberta de noves maneres de comunicar-se ha pogut acceptar i conviure amb la sordesa. Tot i així, reivindica que cal que la societat sigui conscient del que implica a sordesa, s’incentivin les mesures d’accessibilitat com la subtitulació i/o el bucle magnètic arreu i, sobretot, hi hagi un canvi d’actitud. “No hi sents bé i la gent encara es molesta per haver-te de repetir una cosa, et fa sentir pitjor i et fas petita. Hem de poder dir que tenim sordesa amb seguretat i sense vergonya i que aprenguin a comunicar-se: només necessitem que ens parlin mirant-nos a la cara perquè puguem llegir els llavis: no necessitem que ens cridin!”, explica.
Secció patrocinada per:
