
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunt general, Jaume Saura, han entregat al president del Parlament, Josep Rull, l’Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura corresponent a l’any 2024.
Aquest document, el catorzè presentat al Parlament, resumeix l’activitat desenvolupada pel Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT) durant l’any passat.
Al llarg del 2024, l’MCPT ha dut a terme inspeccions en 35 centres amb persones privades de llibertat o institucionalitzades. Entre aquests, 19 eren comissaries de policia, tant dels Mossos d’Esquadra (7) com de policies locals (12). També es van revisar vuit centres penitenciaris, sis centres educatius de justícia juvenil, un centre sociosanitari i un servei hospitalari psiquiàtric. L’informe inclou fitxes detallades de cada visita, amb observacions, conclusions i recomanacions de l’Equip de Treball de l’MCPT.
Persones amb discapacitat als centres penitenciaris
El monogràfic d’enguany analitza l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID) als centres penitenciaris. L’informe assenyala que la presó no és un lloc adequat per a aquest col·lectiu i recomana complir les penes en alternatives comunitàries. “L’aposta pel medi obert de les persones amb DID ha de ser una prioritat”, ha destacat Esther Giménez-Salinas.
Les instàncies judicials haurien de derivar aquestes persones a recursos més adequats, però moltes vegades no ho fan perquè la discapacitat no es detecta a temps. L’Administració penitenciària, per tant, ha d’assumir aquesta problemàtica. Tot i alguns esforços per adaptar els centres, encara hi ha mancances i no s’ofereix una atenció adequada.
Només el Departament d’Atenció Especialitzada de Quatre Camins compta amb una unitat específica per a interns amb DID, mentre que a la resta de presons aquest col·lectiu conviu amb altres interns vulnerables. A més, en alguns centres l’estada en espais alternatius està limitada a dos anys, cosa que no és adequada per a aquestes persones. Alguns centres, com Ponent o el de Dones, ni tan sols tenen previst habilitar espais específics.
L’informe també denuncia la situació de les dones amb DID, que pateixen una doble discriminació per la manca d’espais específics i la insuficiència dels existents. A més, moltes persones amb DID no disposen del certificat de discapacitat ni són identificades com a vulnerables, fet que provoca que siguin ubicades en mòduls ordinaris i, fins i tot, siguin sotmeses a aïllament perllongat.
El treball penitenciari i la Circular 2/2024
L’assassinat d’una treballadora al Centre Penitenciari Mas d’Enric va motivar la implementació de la Circular 2/2024, que restringeix l’accés a determinats llocs de treball a les presons. Tot i el caràcter reinsertador del treball penitenciari, la síndica considera que aquesta normativa és massa restrictiva i ha demanat revisar-la en profunditat.
“Aquesta circular amplia notablement els llocs de treball considerats de risc i estableix requisits sense base legal”, alerta l’informe. La normativa restringeix l’accés al treball a interns condemnats per delictes violents amb resultat de mort o lesions greus, fet que podria vulnerar el principi de reserva de llei i envair competències estatals.
L’MCPT reconeix que la seguretat dels centres és fonamental, però defensa que s’ha de prioritzar la instal·lació de càmeres, arcs metàl·lics i escorcolls freqüents en lloc de restringir el treball penitenciari.
Altres recomanacions
L’informe també insta a evitar que les policies locals assumeixin funcions de custòdia de detinguts. Des del 2014, l’MCPT demana que les policies locals traslladin immediatament els detinguts a les àrees bàsiques policials dels Mossos d’Esquadra. Per facilitar-ho, suggereix establir protocols de coordinació entre els ajuntaments i el Departament d’Interior.
Quant als centres de justícia juvenil, s’han visitat tots els set centres educatius destinats a l’execució de mesures judicials. L’informe assenyala que, tot i la cobertura territorial, Tarragona no disposa de cap centre, dificultant els vincles familiars dels interns. A més, detecta que els joves migrants sense xarxa familiar estan especialment desprotegits i necessiten suport en la seva sortida del centre.
Finalment, es remarca la importància de formar el personal de seguretat privada dels centres de justícia juvenil sobre drets dels menors i aplicació dels mitjans de contenció.