S’estima que entre 2007 i 2018 al voltant del 18% de les persones viuen en llars amb alguna persona amb discapacitat a Espanya tenia una renda mitjana per sota de la resta de la població (situació de pobresa), segons l’informe ‘Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda’ de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”.
De fet, el 2018 el 28,5% de les persones que vivien en llars amb discapacitat eren pobres, en comparació amb el 19,4% de les persones en aquesta mateixa situació (renda disponible inferior al 60% de la mitjana de la renda) que vivien en llars sense discapacitat. Al llarg de l’última dècada, la incidència de la pobresa presenta taxes sensiblement superiors entre les persones que viuen en llars amb discapacitat, cosa que corrobora l’existència d’una diferència de caràcter estructural. A més, mentre que fins al 2011 la bretxa oscil·lava entre 2 i 4 punts percentuals, des de l’inici de la recuperació econòmica, el 2013, s’observen diferències més pronunciades, fins a arribar als 9,1 punts percentuals l’any 2018. L’augment d’aquestes diferències està associat a la trajectòria dispar de la taxa de pobresa en tots dos col·lectius. La incidència de la pobresa entre les persones que viuen en llars amb discapacitat s’ha mantingut per sobre del 27,5% des del 2013, i el 2018 es va incrementar fins al 28,5%, la cota més elevada des del 2007. Per la seva banda, les persones que viuen en llars sense discapacitat han vist com, en el seu cas, la incidència de la pobresa es reduïa des del 2013, i el 2018 se situava en els mateixos nivells que el 2009. Aquests resultats ens mostren que les persones en situació de pobresa que viuen en llars amb discapacitat han participat menys de la recuperació econòmica que les persones en situació de pobresa que viuen en llars sense discapacitat. En aquest sentit, el ritme d’incorporació al mercat de treball ha estat inferior entre les persones que viuen en llars amb discapacitat, cosa que ha accentuat la bretxa d’ocupació existent entre tots dos grups. Entre el 2014 i el 2019 la seva taxa d’ocupació va augmentar 3,3 punts percentuals, fins a situar-se en el 25,9%. En canvi, per a la resta de la població aquest increment va ser de 8 punts percentuals, fins al 66,9%. Aquestes dades evidencien una important desigualtat en termes d’oportunitats laborals entre les persones que viuen en llars amb discapacitat i sense durant l’etapa de recuperació, després que tots dos grups experimentessin deterioraments relativament similars en els nivells d’ocupació durant el període de crisi, amb caigudes de la taxa d’ocupació de 2,6 i 3,8 punts percentuals, respectivament, entre el 2009 i el 2014.
Les prestacions per discapacitat
Durant l’última dècada les prestacions monetàries per discapacitat (PMD) han generat un impacte molt positiu sobre els ingressos de les persones que viuen en llars amb discapacitat a Espanya. El creixement de la renda que es produeix en incloure-hi les PMD s’ha duplicat, i ha passat d’un 8,5% el 2007 a un 16,8% el 2018. Aquest efecte es deriva de la combinació de dos factors. D’una banda, la tendència creixent de la quantia mitjana de les PMD, que va augmentar un 22,6% entre el 2007 i el 2018, fins a situarse en 11.293 euros anuals per perceptor, amb una trajectòria que té una certa relació amb el cicle econòmic. D’altra banda, cal tenir en compte el descens que va experimentar la renda abans de PMD, que va baixar un 5,5% durant aquest període, fins a 13.240 euros.
D’aquesta manera, es pot concloure que les PMD han contribuït a afavorir la convergència de la renda disponible de les persones que viuen en llars amb discapacitat i sense. No obstant això, es pot dir que l’import d’aquestes prestacions és insuficient per eliminar la bretxa que hi ha entre tots dos col·lectius, que, de fet, ha augmentat.
Tot i això, la taxa de pobresa de les persones que viuen en llars amb discapacitat continua sent elevada, ja que la taxa d’adequació de la quantia de les PMD a la línia de pobresa ha disminuït significativament des de l’inici de la crisi econòmica. Entre el 2013 i el 2018, la línia de pobresa va augmentar un 13,2%, mentre que la quantia mitjana de les PMD es va reduir un 4,3%, i va passar d’assolir una cota màxima d’11.804 euros el 2013 a situar-se en 11.293 euros el 2018.
La renda abans de PMD de les persones que vivien en llars amb discapacitat va augmentar un 5,8% entre el 2013 i el 2018, en comparació amb el 12,2% de la de les persones que vivien en llars sense discapacitat. Les PMD no arriben a compensar aquest desavantatge, cosa que fa augmentar la taxa de pobresa. Per tant, podríem afirmar que les persones que viuen en llars amb discapacitat s’han quedat enrere, sobretot a partir de l’any 2013, malgrat l’esforç en termes de PMD. En aquest sentit, és molt important fomentar la inclusivitat de les persones amb discapacitat per tal d’assegurar que puguin participar de la recuperació econòmica després de la crisi de la pandèmia almenys en el mateix grau que la resta de persones.
La comparativa amb altres països
Si comparem aquestes xifres amb altres països del nostre voltant, ens trobem que Suècia, els Països Baixos i Dinamarca les PMD redueixen la intensitat de la pobresa de manera més efectiva, i dupliquen la reducció que s’observa a Espanya.
El 2017 Espanya va destinar l’1,6% del PIB a prestacions per discapacitat (tant monetàries com en espècie), una xifra semblant a la d’Itàlia, Portugal i el Regne Unit, tot i que considerablement inferior a la d’altres països europeus. Per exemple, Dinamarca (amb un 4,5%) gairebé triplica la proporció del PIB que Espanya destina a prestacions per discapacitat, i Suècia, Alemanya i els Països Baixos destinen a aquestes prestacions més d’una vegada i mitja la proporció d’Espanya. Si ens cenyim a les PMD, a Espanya gairebé la totalitat de la despesa assignada a les prestacions per discapacitat es destina a prestacions monetàries. Es tracta d’un 1,4% del PIB, tot i que Dinamarca encara duplica aquesta xifra. La proporció del PIB destinada a PMD a Espanya només supera la de Suècia, França i el Regne Unit. No obstant això, als dos primers països les prestacions en espècie tenen un pes important que permet compensar parcialment la baixa proporció destinada a prestacions monetàries.
La taxa d’adequació de les PMD a Espanya, Dinamarca i els Països Baixos supera el 100%, per la qual cosa, a diferència de la resta de països analitzats, en aquests la quantia de les PMD, de mitjana, permet superar el llindar de pobresa. A Espanya, aquesta situació queda matisada per una taxa de cobertura més baixa, ja que només el 27% de la població que declara tenir una discapacitat percep PMD, mentre que al Regne Unit, Itàlia i Dinamarca s’ofereix cobertura aproximadament al 30% dels sol·licitants potencials, i a Suècia, a més de la meitat.
Secció patrocinada per
