Divendres, 29 març 2024
IniciSALUT MENTALLa pandèmia ha agreujat la vulneració de drets de les persones amb...

La pandèmia ha agreujat la vulneració de drets de les persones amb problemes de salut mental

Salut Mental Espanya publica el ‘Informe sobre l’estat dels drets humans en salut mental 2020’

portada informe drets persones salut mental 2020
Portada de l’informe sobre drets humans de les persones amb problemes de salut mental 2020 // Foto: Salut Mental Espanya

La Confederació Salut Mental Espanya ha publicat el seu Informe sobre l’estat dels Drets Humans en salut mental, 2020 on recull la violència que han patit les persones amb problemes de salut mental durant la pandèmia i denúncia les ‘greus lesions’ sobre la seva dignitat i drets fonamentals.

Si les persones amb un trastorn mental ja patien discriminació i vulneracions dels seus drets abans de la pandèmia, amb ella, aquests episodis s’han aguditzat i agreujat, afirma l’informe, que recull les demandes registrades pel Servei d’Assessoria Jurídica. El 2020, es van atendre 128 demandes, un 68%, efectuades per dones, i un 32%, per homes.

Una de les primeres discriminacions viscudes pel col·lectiu durant la pandèmia es va produir en l’etapa de confinament estricte, quan malgrat que es permetia la mobilitat de les persones amb discapacitat, no es va garantir aquest dret en igualtat de condicions a les persones amb problemes de trastorn mental.

Segons explica l’informe moltes persones no tenien tramitat el reconeixement del grau de discapacitat, de manera que van quedar en uns llimbs legals, mentre que, moltes altres es trobaven fora del sistema sociosanitari, de manera que no disposaven de documentació acreditativa ni mitjans d’obtenir-la en situació d’emergència.

D’altra banda, el document també denuncia que “amb freqüència” es va recórrer a la coneguda com a ‘Llei mordassa’ (Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana), “per sancionar persones afectades amb problemes de salut mental, que revelaven símptomes que haurien d’haver implicat l’activació dels serveis de salut, en lloc de ser qualificats com resistències a l’autoritat “.

Irene Muñoz Escandell, assessora jurídica de la Confederació Salut Mental Espanya i coordinadora de la Comissió de Drets Humans de la Confederació, explica que en aquells moments “la consideració cap a les específiques circumstàncies d’aquest col·lectiu va ser ignorada a nivell general. La informació no arribava i si ho feia era de forma molt confusa. Per això, des de la Confederació es va impulsar l’elaboració d’una sèrie de documents, utilitzant un llenguatge senzill i directe, en els quals es va tractar d’aclarir els dubtes més recurrents en relació amb el que es podia o no fer. L’objectiu era fer accessible la informació a les persones amb problemes de salut mental “.

Manca i discontinuïtat de l’atenció en salut mental

Un altre dels àmbits en què se centra l’informe és en la suspensió de molts dels recursos d’atenció a la salut mental, conseqüència directa d’una manca i una discontinuïtat que Salut Mental Espanya denúncia constantment i des de fa anys, i que s’han accentuat amb la pandèmia.

L’informe descriu com moltes persones no van tenir contacte amb el seu centre de salut mental de manera telefònica de forma regular i, en molts casos, ni tan sols van tenir contacte. Conseqüència directa d’aquesta desatenció, van ser els problemes amb la medicació, ja que les persones amb problemes de salut mental no podien consultar dubtes relacionats amb els tractaments farmacològics (prendre més dosis o menys, canviar-la, efectes secundaris, etc.).

El document també plasma la situació viscuda per persones amb problemes de salut mental sense llar. Durant la pandèmia es va constatar, d’una banda, una manca de recursos d’atenció a aquestes persones.

Violència domèstica durant el confinament

El temor a un agreujament de la violència masclista durant el confinament, generalitzat entre moltes dones maltractades, va ser encara més gran entre les dones amb problemes de salut mental. Això partint de la base que tres de cada quatre dones amb problemes de salut mental han patit violència en l’àmbit familiar i / o en parella i que el 42% de les dones d’aquest col·lectiu no reconeix aquestes violències com a tals.

Perfils de les persones que demanden

Quant al perfil de les persones que es van adreçar al Servei d’Assessoria Jurídic de la Confederació durant l’any passat, la majoria de familiars van ser dones (mares, parelles, germanes), mentre que en el cas de les persones amb experiència pròpia, els homes van acudir més que elles (65% homes, 35% dones). El 0,8% de les consultes es va realitzar de manera presencial, un 67,2% per e-mail i un 32% via telefònica.

Pel que fa a el tipus de demandes, en el cas de les dones van predominar les relacionades amb la vulneració de drets humans (41,4% de les demandes), mentre que les consultes majoritàries dels homes van estar relacionades amb assumptes civils (el 43,9% ), com a modificació de la capacitat, tuteles, ingressos involuntaris, etc.

Respecte a altres àmbits, en concret, les dones van consultar temes relacionats amb les administracions públiques, bé sanitàries bé socials (26,5% de les consultes), seguit d’assumptes penals (14,9%), laborals (9,2%) , civils (5,7%) i, finalment, en matèria de vulneració de drets fora de les nostres fronteres (2,3%). Els homes, per la seva banda, van plantejar demandes relacionades amb la vulneració de drets humans (31,7%), seguides de consultes relacionades amb les administracions públiques (14,7%), assumptes laborals (7,3%) i vulneració de drets fora d’Espanya (2,4%).

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

1 COMENTARI

  1. Molts professionals de salut mental es van veure afectats per ERTES i van haver de deixar “penjats” molts pacients que els hi calia el seu suport. Després les conseqüències van ser un greu empitjorament del seu estat que encara no ha estat resolt.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content