Els periodistes creen, de manera inconscient, barreres d’accessibilitat en els continguts que publiquen als mitjans digitals que en dificulten la lectura o visionat a les persones amb discapacitat, majors o altres col·lectius en risc d’exclusió digital a causa de la manca de formació i coneixements en aquest àmbit i a les mancances dels sistemes de gestió de continguts (CMS, per les sigles en anglès) amb què treballen.
Aquesta és la principal conclusió que revela la tesi doctoral “Accessibilitat dels mitjans de comunicació digitals a Espanya: competències i tecnologies per a la producció de continguts inclusius”, presentada a la Universitat de Màlaga. La seva autora, Lourdes González Perea, que és també la responsable d’Accessibilitat Tecnològica a la Fundació ONCE, va assenyalar en una entrevista a Servimedia que el nivell d’accessibilitat actual dels mitjans és “realment baix” malgrat les millores que s’han donat a la darrera dècada i que es troben més consolidades als mitjans vinculats a l’administració pública.
Les barreres d’accessibilitat detectades amb més freqüència als mitjans digitals són la inexistència de textos alternatius per a les imatges o la baixa qualitat d’aquests; gràfics sense descripció i taules de dades inserides com a imatge; enllaços que no expliciten el contingut que obriran; utilització d’una jerarquia de capçaleres incorrecta; inclusió de fragments de text en un idioma diferent del de la web i cites sense marcar mitjançant el codi HTML; sota contrast entre les fonts i el fons i manca d’audiodescripció i subtitulació als continguts audiovisuals, així com la inserció d’anuncis i contingut de xarxes socials que dificulten encara més l’accessibilitat.
Un 54,2% dels periodistes enquestats a l’estudi van apuntar que els continguts digitals que ells elaboren són accessibles. Tot i això, González ha destacat que, en els 30 diagnòstics d’accessibilitat sobre continguts periodístics digitals que va dur a terme, va identificar nombroses barreres. «Crec que realment els periodistes no són del tot conscients de les barreres que generen quan produeixen la informació», va comentar.
Més informació
Aquesta contradicció entre resultats González la va vincular a la manca de coneixements perquè “als periodistes no se’ns parla d’accessibilitat a la Universitat”. Tan sols un 16,7% dels periodistes participants va esmentar haver rebut formació a la seva etapa universitària sobre les necessitats d’accés a la informació de les persones amb discapacitat, grans i altres col·lectius amb risc d’exclusió digital.
Això no obstant, es tracta d’un aprenentatge que els periodistes valoren de manera positiva per poder incorporar-lo a les seves informacions. Un 62,5% d’enquestats va indicar haver adquirit a posteriori coneixements bàsics en aquest àmbit gràcies al seu entorn professional o a associacions de periodistes.
En aquest sentit, González ha posat èmfasi en la necessitat d’incloure més continguts sobre accessibilitat als plans de formació universitaris. Segons l’estudi que va realitzar a 196 guies docents d’assignatures corresponents a 25 graus d’universitats públiques i privades espanyoles, així com a les declaracions de diversos professors encarregats, només en el 16,8% s’imparteixen aquestes competències als estudiants . La dada encara és menor si s’atén el temps dedicat a aquests ensenyaments, ja que un 82,1% dels docents consultats va afirmar destinar menys de tres hores per quadrimestre.
D’altra banda, als inconvenients detectats per a la producció d’informacions accessibles se sumen les deficiències en el disseny del sistema de gestió de continguts (CMS) que utilitzen els periodistes per treballar. González va il·lustrar aquestes mancances assenyalant que, per exemple, l’eina podria ajudar si en pujar una foto “et recordés que afegissis una descripció alternativa per a les persones que no la veuen”.
En paral·lel, al·ludeix al supòsit de voler publicar al costat de la notícia una taula de dades, que normalment cal elaborar en un programari diferent del CMS i després fer-ne una captura d’imatge. “Quan puges una captura d’imatge d’una taula, els lectors de pantalla que fem servir les persones cegues no ens llegeixen res. Això en part és perquè l’eina no ajuda perquè si impedís pujar aquest tipus d’imatges o facilités crear una taula en HTML dins de la pròpia web aquesta barrera no existiria”.
Germen del canvi
Per a l’especialista en accessibilitat, el germen del canvi per aconseguir una informació i un entorn més accessibles està “a les mateixes escoles, però ja no de periodisme, ens hem d’anar a etapes més primerenques” per sensibilitzar i conscienciar des de nens i que “siguin capaços d’empatitzar amb altres persones i posar-se a la pell d’una persona cega o de persones que van amb cadira de rodes”.
A les entrevistes realitzades als professionals, González va detectar un problema important al sector: la precarietat. Segons va explicar, els periodistes enquestats li van assenyalar que «estan sotmesos a tanta pressió que, igual que la qualitat del text periodístic ha minvat, també afecta l’accessibilitat». «Encara que l’eina em deixés descriure la imatge, no tinc temps de fer-ho», li va assenyalar una de les participants.
Com a part de la tesi s’hi inclou un decàleg de bones pràctiques per a l’elaboració de continguts digitals accessibles amb independència del CMS utilitzat i dels coneixements tecnològics de què disposin els periodistes. En aquest decàleg es troben indicacions com la d’“incorporar una alternativa textual en aquelles imatges que aporten informació rellevant”, “proporcionar vídeos accessibles en què persones amb dificultats auditives i visuals puguin comprendre el contingut”, “redactar continguts de lectura fàcil” o tenir cura de l’ortotipografia.
Totes aquestes són pautes que el periodisme ha de començar a incorporar amb la vista posada els anys 2029 i 2030, assenyalats a la legislació com a límit perquè tots els mitjans siguin accessibles. Així mateix, González va remarcar a Servimedia que les han d’implementar “encara que només sigui per augmentar la seva quota de mercat” tenint en compte que un 15% de la població mundial té alguna discapacitat.
