L’accessibilitat és un dels principals reptes que té al davant la transformació digital per aconseguir que veritablement beneficiï totes les persones. Va començar a aplicar-se en el desenvolupament de pàgines web però ara arriba també a aplicacions i dispositius. Al Dia Mundial d’Internet, que es va celebrar ahir, impulsar l’accessibilitat web és el gran desafiament de tota la societat per a una inclusió veritable d’aquest ecosistema.
L’aplicació de l’accessibilitat no només garanteix i facilita l’ús a persones amb discapacitat, sinó també a altres col·lectius com ara gent gran i fins i tot joves amb menys habilitats digitals. Per tant, beneficia tothom i agilitza l’avenç transversal de la tecnologia.
En el cas de l’accessibilitat web, es pot definir com la disciplina que permet que qualsevol persona pugui navegar per un lloc. Quan una pàgina web està dissenyada, desenvolupada i editada dels criteris esmentats, tots els usuaris -incloses les persones amb discapacitat- tenen garantit el seu accés a la informació.
Això comprèn l’etiquetatge de les paraules, els títols de les pàgines, les capçaleres, els gràfics, els enllaços, les taules i els formularis. La seva disposició és determinant perquè els dispositius de tecnologia assistida, com ara els lectors de pantalles automàtics, ajudin a circular per Internet.
Per llei, l’administració pública, les universitats i algunes empreses (com ara bancs, empreses d’electricitat, d’aigua o serveis de transport, entre d’altres) estan obligades a proporcionar-ne el contingut web de manera accessible. Tot i això, tots els ciutadans poden aportar el seu granet de sorra en l’accessibilitat de la web, per exemple, en compartir contingut a les xarxes socials.
Com construir una web accessible
L’accessibilitat web s’aconsegueix després d’aplicar uns estàndards recollits a les Pautes d’Accessibilitat per al Contingut Web 2.1 (WCAG 2.1, per les sigles en anglès). Aquests inclouen des dels elements més senzills que formen la composició d’una pàgina web (com els contrastos dels colors, les capçaleres, l’etiquetatge dels botons, les referències dels enllaços o el funcionament dels formularis) fins a altres més tècnics (com l’arquitectura interna d’aquesta, com està estructurat el codi o la navegabilitat).
Pedro Esquiva, cap d’accessibilitat digital a ILUNION, explica que aquestes pautes s’agrupen en tres grans blocs: nivell A, nivell AA i AAA. A Espanya, cal complir actualment els criteris de nivell A i AA d’aquestes pautes. “Si compleixes els criteris web, el teu lloc compleix i les tecnologies d’assistència han de funcionar bé”, precisa Jorge Gascón, responsable d’accessibilitat web a la Universidad Miguel Hernández. “Complir aquests requisits significa que un lector de pantalla anunciarà correctament una persona amb discapacitat visual”.
Aquests estàndards ja tenen implícit complir amb el nombre més gran de persones amb discapacitat possible, independent de les eines de suport que utilitzin. “Els estàndards no fan esment a discapacitat per separat, sinó que ja engloben diversos tipus de discapacitat”, detalla Esquiva. Així, no només ajuden les persones amb discapacitat, també altres grups com les persones grans, quan, per exemple, no en poden veure bé els elements.
Per tant, complir aquestes condicions farà que els lectors de pantalla, línies de braille, magnificadors de pantalla, controls per veu, o altres instruments que es poden incloure funcionin correctament.
Una pàgina web accessible s’aconsegueix construint-la amb aquest objectiu des de l’inici segons les pautes d’accessibilitat per al contingut web o bé reestructurant un entorn ja creat amb anterioritat. Jorge Gascón afirma que “revisar l’accessibilitat amb el producte acabat és més costós i solucionar els errors pot ser una gran càrrega de treball”.
Actualment hi ha empreses especialitzades en aquesta tasca a les quals es pot contractar per dissenyar una web accessible o reestructurar-ne una de ja creada. Esquiva assenyala que, en aquests casos, el primer pas és fer una auditoria al lloc web i elaborar un informe on s’especifiquin les fallades que s’han trobat. Posteriorment, un equip de desenvolupadors executa el redisseny d’aquest lloc.
Esquiva indica que en algunes empreses aquesta tasca també passa per la formació de l’equip de desenvolupadors intern perquè tingui en compte aquestes directrius en futures actualitzacions, redissenys o edicions de la web. “La part de conscienciació és molt important, s’obre els ulls a aquests equips sobre qui beneficia i en què els pot repercutir”, assevera. Segons l’expert, un dels beneficis de comptar amb una pàgina web accessible és millorar el seu posicionament SEO, ja que un dels aspectes que tenen en compte els cercadors és veure l’estructura interna de la pàgina web.
Obligacions d’accessibilitat per a les empreses
Amb caràcter general, les empreses que prestin serveis de comunicació audiovisual hauran d‘”impulsar l’accessibilitat de les persones amb discapacitat als continguts audiovisuals”. Per llei, s’haurà de “garantir” l’accés “de les persones amb discapacitat” a les “informacions relatives a situacions d’emergència, incloent-hi les comunicacions i els anuncis en situacions de catàstrofes naturals i crisi de salut pública”. Aquestes hauran de difondre’s de manera clara, comprensible i accessible a través dels serveis de comunicació audiovisual corresponents.
El 10 de maig va entrar en vigor una nova llei que transposa una directiva europea que estableix objectius comuns a l’accessibilitat de determinats productes i serveis. Aquesta indica que la informació en determinats llocs webs i les aplicacions mòbils ha d’estar disponible: a través de més d’un canal sensorial, ha de ser “fàcil d’entendre” s’ha de presentar “d’una manera que es pugui percebre”, les lletres del text han de tenir “un tipus de mida adequada” perquè ho interpretin els assistents de text i els “formats assistencials alternatius” han de poder interpretar correctament el contingut.
La normativa vigent estableix que aquestes obligacions les hauran de complir els equips informàtics d’ús general; les terminals d’autoservei com a terminals de pagament, caixers automàtics o màquines expenedores; els serveis de comunicació electrònica; els serveis de comunicació audiovisual; els serveis bancaris per a consumidors; els llibres electrònics i els seus programes especialitzats; els serveis de comerç electrònic; i les empreses de subministrament elèctric, d’aigua i gas a consumidors.
A més, les companyies “d’especial transcendència econòmica” i que prestin serveis al públic han de garantir per llei a les seves pàgines web “el nivell mitjà dels criteris d’accessibilitat al contingut generalment reconegut”. Això no obstant, no és obligatori quan no es pugui oferir una solució tècnica que permeti la seva accessibilitat.
La llei defineix empreses de transcendència econòmica especial a les que tenen més de cent treballadors i es dediquen a serveis de comunicacions electròniques a consumidors; serveis financer destinat a consumidors, que inclouran els serveis bancaris, de crèdit o de pagament, els serveis d’inversió, les operacions d’assegurances privades, els plans de pensions i l’activitat de mediació d’assegurances; el subministrament d’aigua, gas i electricitat; i el servei d’agència de viatges, transport de viatgers per carretera, ferrocarril, per via marítima o per via aèria i comerç al detall.
Obligacions per a l’administració pública
El 2016 es va aprovar una directiva europea que va unificar l’accessibilitat dels llocs web i apps dels organismes públics a la Unió Europea. Espanya va transposar aquesta directiva a través d’un Reial decret sobre “l’accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic”.
El text indica que totes les pàgines web i aplicacions mòbils de l’administració pública hauran de ser accessibles “per a gent gran i persones amb discapacitat, de manera que els seus continguts siguin perceptibles, operables, comprensibles i robustos”. L’accessibilitat d’aquests afectarà el disseny, la gestió, el manteniment i l’actualització.
La mateixa norma detalla que en queden exclosos alguns continguts com els vídeos i àudios pregravats publicats abans de la seva entrada en vigor; o, per exemple, els continguts de què hagin estat produïts per tercers, però que acabin a alguna web o app de l’administració pública.
També es possibilita l’exclusió de contingut accessible si suposa una “càrrega desproporcionada”, cosa que s’haurà de justificar i no allargar-se en el temps. En qualsevol cas, aquests continguts hauran de ser tan accessibles com sigui possible i caldrà oferir altres alternatives accessibles.
A més, la llei de contractació pública recull que tota contractació que estigui destinada a ser utilitzada per persones físiques, ja sigui el públic en general o el personal de l’Administració pública contractant, ha de ser redactada amb “criteris d’accessibilitat i disseny” per a totes les persones.
Aquestes normes complementen un altre Reial decret vigent a Espanya sobre les condicions per a l’accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, productes i serveis relacionats amb la societat de la informació i els mitjans de comunicació social.
Les universitats i els ciutadans
A les universitats, per llei tots els seus “espais virtuals, serveis, procediments i el subministrament d’informació” hauran de ser accessibles per a totes les persones, “de manera que no s’impedeixi cap membre de la comunitat universitària, per raó de discapacitat, l’exercici del seu dret a ingressar, desplaçar-se, romandre, comunicar-se, obtenir informació o altres de significació anàloga en condicions reals i efectives d’igualtat”, indica la normativa.
A més, les universitats espanyoles han de garantir l’accés tat de les seves eines i formats perquè els estudiants amb discapacitat comptin amb “les mateixes condicions i oportunitats” en la seva formació i accés a la informació. Això inclou les “pàgines web i mitjans electrònics” que faciliten la descàrrega d’informació a persones amb discapacitat.
Per als ciutadans corrents no hi ha cap tipus d’obligació legal en matèria d’accessibilitat, però els experts subratllen que qualsevol persona pot aportar el seu granet de sorra a l’accessibilitat dels continguts d’una pàgina web. Per exemple, en el contingut que comparteix a les xarxes socials.
Esquiva indica que xarxes socials com Instagram, LinkedIn o Facebook permeten etiquetar les fotografies que es pugen. Perquè aquestes publicacions puguin ser llegides per les eines de suport, com ara lectors de pantalla o línies de braille, les etiquetes que fem servir han de ser coherents, breus i guardar relació amb la fotografia. “Cal descriure-la com si estiguessis enviant un missatge a un amic, descrivint just el que estàs veient”, recalca.
A l’hora de publicar vídeos, és important incloure un àudio que complementi la informació que mostren les imatges. Per exemple, una empresa que puja un vídeo amb música no el podrà interpretar una persona amb discapacitat visual. Pilar Soret, directora de desenvolupament de negoci a ILUNION Accessibilitat, empresa especialitzada en aquesta matèria, indica que també és important que els usuaris “es facin ressò” de les webs que no siguin accessibles i els remetin als criteris establerts. “Hi ha molt de desconeixement per part de les empreses”, sosté Soret.
Font: Servimedia/Maldita.es
