Dincat, representant de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha denunciat que l’actual sistema d’assignació de places perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin accedir a un habitatge, queda molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.
Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que segueix augmentant i que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys.
“Les llistes d’espera són inacceptables i les famílies estan al límit. Cal una voluntat real per part del nou govern per posar punt final a aquesta situació que, a més, esdevé un absurd, quan hem detectat que hi ha persones sense places i places sense persones. Moltes entitats que han invertit recursos propis i públics continuen esperant que l’administració concerti les corresponents places públiques”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem per tant, que el nou govern es comprometi i prioritzi al llarg de la nova legislatura una planificació de país que garanteixi a les persones amb discapacitat intel·lectual els suports necessaris per viure de manera digna en el seu entorn habitual”, afegeix.
Davant d’aquesta situació, Dincat reclama en primer lloc, acordar entre el sector i el Govern un pla d’inversions per tal de concertar noves places, posar en marxa nous serveis residencials i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, la federació manifesta ue són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible. D’altra banda, el col·lectiu reclama, davant l’angoixa de les famílies, que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.
La federació alerta que la problemàtica de les llistes d’espera es trasllada també als serveis d’atenció diürna, que acumulen a més de 800 persones a l’espera d’accedir-hi.
Els problemes per accedir a un habitatge dificulta a la vegada en el desenvolupament de projectes de vida independent d’aquest col·lectiu recollida en la Convenció de drets de les persones amb discapacitat.
Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que s’impulsin més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal.
“Si volem ser una societat realment inclusiva, com correspon, hem de ser capaços de fer efectiu el dret que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual, donant oportunitats reals a les quals poden viure de forma autònoma i independent, tenint en compte les seves concretes circumstàncies i necessitats, així com les barreres econòmiques amb les quals encara avui es troben i a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral, que és una altra barrera que s’ha d’eliminar”, manifesta Jordi Durà, representant del Consell de participació de famílies Dincat.
En aquest sentit, el col·lectiu reivindica, entre d’altres, promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda.
