La interconnexió dels sistemes d’informació dels departaments de Drets Socials i Salut a Catalunya, ha de representar un avanç significatiu en la coordinació de l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat social. Aquesta iniciativa, que permet als professionals de la salut i dels serveis socials accedir a informació rellevant sobre els usuaris que atenen, obre noves possibilitats per a una atenció més holística i centrada en la persona.
Aquesta integració consisteix en que els professionals de la Xarxa Pública de Salut tindran accés directe a consultar les dades de dependència o discapacitat dels seus pacients i per l’altra banda, els professionals de la Xarxa Pública de Serveis Socials podran consultar un conjunt acordat i delimitat de les dades de l’historial mèdic de les persones ateses. Aquesta interconnexió ha de facilitar la col·laboració entre els diferents professionals i contribuirà a millorar l’atenció que se’ls dóna a les persones en situació de vulnerabilitat.
Tot just fa quatre anys, la darrera pandèmia del COVID-19 va posar potes enlaire de forma dramàtica, les debilitats del nostre sistema d’atenció sanitària i de serveis socials, un sistema que crèiem immune a qualsevol problema i preparat teòricament per afrontar qualsevol situació excepcional, va posar en perill, no només el nostre sistema públic de salut, sinó també el nostre sistema d’atenció social.
Seguint la línia que ens plantegen estudis internacionals, com les “Recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre intervencions digitals per a l’enfortiment dels sistemes de salut”, han demostrat que la integració de sistemes d’informació en l’àmbit sociosanitari genera importants beneficis, com ara: que la millora de la qualitat de l’atenció atenent a l’usuari amb una mirada més polièdrica, ajudarà a la reducció de la fragmentació de la cura, evitant així que la persona atesa hagi de fer un periple entre diferents professionals, augmentant d’aquesta manera l’eficiència del sistema d’atenció, tot optimitzant molt més els costos del servei i millorant la satisfacció dels usuaris en sentir-se molt més protegits per l’administració pública.
És evident que la interconnexió dels sistemes d’informació social i sanitària a Catalunya permetrà una atenció més centrada en la persona. Permetent als professionals poder accedir a una informació més àmplia i actualitzada sobre els seus usuaris, facilitant d’aquesta manera la identificació de les seves necessitats i la planificació d’intervencions més adequades.
El fet de poder compartir la informació farà que s’agilitzi la comunicació entre el personal tècnic implicat en l’atenció a una persona, millorant la continuïtat assistencial i evitar duplicitats, que farà que els professionals puguin prendre decisions més encertades i basades en un evidència científica, cosa que repercutirà en una millor qualitat de l’atenció i a la vegada permetrà una gestió més eficient dels recursos, optimitzant l’assignació de professionals i serveis.
Aquest enfocament multidisciplinari és crucial perquè moltes persones en situació de vulnerabilitat presenten necessitats complexes que no es poden abordar només des d’una perspectiva sanitària o social, sinó que requereixen una col·laboració d’ambdues branques. Les persones grans amb dependència, trastorns de salut mental o situacions de pobresa són només alguns exemples d’usuaris que es beneficien directament d’una coordinació estreta entre els serveis socials i de salut.
Tot i els avenços aconseguits, encara queden reptes per superar. És necessari continuar treballant per garantir una plena interoperabilitat dels sistemes de salut i socials, tot tenint una especial cura en àmbits com: la garantia de la seguretat de les dades, la formació dels professionals o la consulta d’informació derivada dels serveis de la Cartera de Serveis Socials gestionats per entitats del Tercer Sector Social.
La integració digital ens permetrà donar el suport desitjat a les persones i adaptar millor els serveis existents a cada territori per atendre les seves necessitats socio-sanitaries de manera més eficaç. Aquesta interoperabilitat haurà de garantir que els serveis que l’administració pública proveeix per atendre a la ciutadania siguin els adequats en l’àmbit territorial on es fa l’atenció directa. És precisament aquesta implicació la que ens ha d’ajudar a prioritzar els recursos disponibles i a prendre millors decisions sobre els serveis a les persones ateses.
Per assolir l’èxit en aquesta integració social i sanitària, caldrà filar molt prim per tenir en compte a totes les parts que intervenen a la cadena d’atenció social i sanitària per a la transformació digital. Estic del tot convençut que això només serà possible afegint-hi una peça, que fins ara l’administració pública ha deixat de banda en aquesta estratègia digital com són les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya que estan gestionant serveis públics. Aquestes entitats són el cor de l’atenció social i sanitària a Catalunya. Aglutinen més de 3.000 organitzacions no lucratives que treballen diàriament per millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables. Aquestes entitats ofereixen serveis essencials que sovint no són coberts per les institucions públiques, com ara l’atenció a persones amb discapacitat, suport a famílies en situació de pobresa, i programes d’inclusió social.
Precisament la Taula del Tercer Sector Social actua com a veu col·lectiva d’aquestes entitats, defensant els drets socials i lluitant contra les desigualtats. La seva tasca és crucial per garantir que les polítiques públiques tinguin en compte les necessitats reals de la població i que es destinin els recursos necessaris per abordar els problemes socials més complexos.
Per tant és del tot necessària la col·laboració entre les entitats del Tercer Sector i les administracions públiques per construir una societat més justa i equitativa. Aquestes entitats aporten una experiència i coneixement de primera mà sobre les necessitats de les persones a les quals atenen, i aquesta informació és vital per dissenyar i implementar polítiques sociosanitàries efectives.
No hem d’oblidar que el Tercer Sector Social fomenta la participació ciutadana i el voluntariat, elements clau per a una societat cohesionada i solidària. Les entitats ofereixen espais perquè les persones puguin implicar-se activament en la millora de la seva comunitat, promovent valors com la solidaritat, la justícia social i la inclusió.
Per tant, el fet de tenir en compte les entitats del Tercer Sector Social i la seva representació a través de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya és imprescindible per construir una societat més justa, inclusiva i solidària.
La transformació digital del Departament de Drets Socials i del Departament de Salut, només serà plena quan es contempli la integració de totes les entitats que gestionen serveis públics. Només així es podrà aconseguir un sistema realment holístic i centrat en la persona, que abordi de manera integral les seves necessitats socials i sanitàries.