Entre 7.000 i 8000 persones a Gaza han patit amputacions a causa de la guerra que va començar el 7 d’octubre del 2023 després dels atacs de Hamàs, segons estimacions de Creu Roja Internacional. D’aquestes, unes 1.500 necessiten “tornar a ser intervingudes per solucionar els efectes d’amputacions que es van fer de pressa i sense mitjans”.
Així ho va explicar en una entrevista amb Servimedia la presidenta de Metges Sense Fronteres (MSF) Espanya, Paula Gil, després d’alertar de l’increment i l’agreujament de les discapacitats a causa d’aquest conflicte.
Hi ha a més uns 90.000 ferits “que no poden seguir un tractament correcte” per superar els danys patits, va destacar. Entre ells, molts “tenen cremades, altres han perdut la vista o han desenvolupat infeccions després de ser operats”, va continuar, i tot això pot derivar en discapacitat.
“Si algun dia s’acaba (aquest conflicte), haurem de fer un esforç enorme” per identificar les persones que pateixen discapacitat i prestar-los l’atenció adequada, segons ha considerat.
En aquest punt, Gil va ressaltar que no són només les persones que han patit amputacions, sinó totes aquelles amb malalties cròniques que no reben els tractaments que necessiten, incloses les que presenten problemes de salut mental.
En realitat, el nombre de persones que poden haver adquirit una discapacitat és “impossible de calcular”, va admetre.
Sense tractament
Va posar èmfasi en els casos de persones amb càncer o que reben diàlisi i va exigir a Israel que els pacients puguin ser evacuats fora de la Franja.
Gil es va referir així mateix als greus problemes de salut mental que la població gazatina arrossega, en un context en què “no hi ha esperança”, en què “ja no veuen sortida”.
D’una banda hi ha “els nous pacients, que s’han enfrontat a situacions dolorosíssimes”, va apuntar, als quals se sumen totes aquelles persones que seguien un tractament i que “s’han quedat sense medicació”.
A parer seu, s’acosta “tota una sèrie de pacients silenciosos i de morts silencioses” vinculada a la manca de medicines i de tractament.
Gil va subratllar finalment com les persones amb discapacitat s’enfronten a unes condicions de vida “encara més difícils” que la resta dels seus compatriotes, perquè l’entrada de cadires de rodes, bastons, pròtesis i tota mena d’articles a la franja “ara mateix està bloquejada”.
Tot i les indicacions de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) a Israel, “l’ajuda entra a compte gotes”, va denunciar Gil, i els camions amb tones de subministraments “continuen bloquejats a la frontera”.
A més, els tractaments i teràpies que molts seguien s’han interromput, i va posar com a exemple la clínica de rehabilitació i fisioteràpia que MSF gestionava al nord de Gaza. “Directament, ja no existeix”, va declarar. “Per no parlar de com resulta de difícil transitar entre ruïnes” per a una persona en cadira de rodes o que utilitza un bastó, va recordar.
