Aquest dilluns es va complir el primer aniversari de l’atac terrorista que Hamàs va cometre sobre Israel amb més d’un miler d’assassinats. El govern de Benjamí Netanyahu va respondre immediatament contra Gaza. Els bombardejos de represàlia pràcticament no han parat en un any, des d’aquell fatídic 7 d’octubre. Així ho recorda el pare Gabriel Romanelli, rector de l’única església catòlica de Gaza i que manté obertes les portes per acollir 500 refugiats.
Aquesta petita parròquia de la Sagrada Família al nord de la Franja s’ha convertit en l’única llar per a mig miler de persones que l’han perdut a causa dels estralls dels bombardejos. “Les dues coses que més ens angoixen són el fet de no saber fins quan seguirà aquesta guerra i què passarà després amb els milions de persones desplaçades”, explica el pare Gabriel en una entrevista per a Servimedia.
El 7 d’octubre del 2023, Hamàs i altres grups armats van emprendre un atac contra comunitats del sud d’Israel, fet que va conduir Netanyahu a declarar una situació de guerra en qüestió d’hores. El conflicte deixa un balanç de més de 40.000 morts i va desencadenar el nombre més gran de desplaçaments interns des que es disposa de dades.
L’Informe Global sobre Desplaçament Intern (GRID) 2024 assenyala que a Palestina, a l’últim trimestre del 2023, es van produir 3,4 milions de desplaçaments interns. Només a la Franja de Gaza, milions de persones han abandonat casa seva. Tot i això “la família cristiana va decidir quedar-se en ‘lo de Jesús’, com ells criden a la parròquia perquè tampoc tenien on anar”, explica Romanelli. A Gaza vivia una petita comunitat cristiana (1.017 persones), i al llarg d’aquell any, assegura el sacerdot, “hem perdut 43 feligresos que han mort pels bombardejos o manca de medicines”.
Prop de 60 persones amb discapacitat
A la parròquia de la Sagrada Família no només s’aixopluga. També s’encarreguen de tenir cura de 60 persones dependents i amb discapacitat gràcies a la col·laboració de la Diòcesi i del govern israelià. “Tenim 58 persones amb discapacitat, totes d’origen musulmà”. Es tracta de persones grans dependents i nens amb una discapacitat profunda que procedeixen de la Congregació de les Missioneres de la Caritat. El pare Gabriel explica que els donen aliment i medicina, però que “no disposen d’electricitat”, cosa que és de vital importància ja que algunes necessiten un respirador. “Tenim dos generadors que funcionen amb bateries, però són molt cares i és molt difícil aconseguir-les”.
Uns pateixen malalties cròniques per a les quals “no sempre es disposa de medicació”, altres es troben prostrats al llit. “A la parròquia tenim dos joves que estan ferits en un bombardeig i “que haurien de ser operats en un hospital, però continuen aquí”, es lamenta el rector. “Sobrevivim com podem, amb aliments no peribles que les ONG i organitzacions com Càritas ens proporcionen”, confessa. Però aquests dies estan d’enhorabona. “Fa poc, per segona vegada en un any, hem pogut distribuir verdures i pomes i amb aquest carregament hem aconseguit ajudar més de 3.100 famílies del territori de Gaza”.
Tots els dies són guerra
A la parròquia hi ha un petit televisor satèl·lit on aquests dies segueixen amb atenció les imatges que arriben de l’última hora del conflicte al Pròxim Orient. No els va caldre connectar-lo per veure l’atac de dimarts passat. L’1 d’octubre l’Iran va llançar uns 200 míssils balístics contra Israel.
Poc més de 90 quilòmetres separen la Franja de Gaza de Tel Aviv. Cada tarda, els nens i la gent gran surten al carrer a prendre l’aire fresc perquè “aquí encara és estiu i fa calor”, comenta el pare Gabriel. Però dimarts “de sobte van escoltar el so dels projectils iranians. Vam veure que van caure alguns míssils al costat del territori de Gaza”.
Romanelli subratlla que la guerra “no va començar fa un any perquè Gaza ja ha tingut moltes guerres, abans del fatídic 7 d’octubre”. “Cada dia hi ha noves morts i nous ferits. Cada dia són guerra aquí”, reconeix. Un conflicte que no deixa d’agreujar-se en què “han estat assassinades gairebé 42.000 persones a la Franja (més d’11.000 nens), gairebé dos milions de persones desplaçades, 96.000 persones ferides i més de 10.000 desaparegudes”, com apunta Amnistia Internacional.
I enmig d’una guerra, que ho destrueix tot, aquesta parròquia ha ‘ressuscitat’ d’entre els enderrocs per convertir-se a la llar de mig miler de refugiats, un centre per a persones amb discapacitat o un dispensari mèdic per a malalts crònics i ferits pels atacs.
