
La Generalitat de Catalunya té com a objectiu ampliar les prestacions de salut bucodental pública a grups considerats vulnerables per renda i edat durant l’any 2025. Aquesta iniciativa busca reduir les desigualtats en l’accés a aquests serveis, ja que, segons la consellera de Salut, Olga Pané, “la salut bucodental és majoritàriament un servei ofert per clíniques privades, i l’accés està condicionat pel nivell de renda”.
Durant una entrevista amb EFE, Pané va subratllar que moltes persones no poden accedir a mantenir o substituir les seves peces dentals. Per això, el Govern vol incorporar aquestes prestacions dins el sistema públic, una acció que ja es va iniciar progressivament a finals del 2024 amb la cobertura per a persones amb discapacitat intel·lectual i en extremitats superiors, així com per a reclusos.
El següent pas, segons Pané, serà “incorporar progressivament grups vulnerables per renda i edat”. Per a aquest propòsit, es destinaran 10 milions d’euros, tot i que aquests recursos estan subjectes a l’aprovació dels nous pressupostos per al 2025. Actualment, el Govern liderat per Salvador Illa no disposa d’un calendari definit per aprovar els comptes, ja que encara es negocien amb partits com ERC i els Comuns.
Reptes en infraestructures i col·laboració amb altres administracions
La implementació del pla requerirà assegurar suficients equipaments odontològics per atendre la demanda creixent. Segons Pané, un dels principals desafiaments és la manca de consultes dentals als centres d’atenció primària. Per aquest motiu, es podria recórrer a centres privats per prestar el servei públic mitjançant concerts.
El Departament de Salut analitzarà quins centres primaris compten amb consultes odontològiques i estudiarà possibilitats d’ampliació als que no en tenen. En els casos on aquesta ampliació no sigui factible, s’explorarà la col·laboració amb dispositius concertats propers a la comunitat.
Salut mental: un altre pilar de la legislatura
Un altre dels focus del Departament és la salut mental, àrea per a la qual es destinaran 20 milions d’euros el 2025. Aquest pressupost no depèn de l’aprovació de nous comptes. Pané ha avançat que s’enfortiran els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), amb més recursos i un canvi d’enfocament.
Segons la consellera, l’objectiu és que els CSMIJ no només atenguin els casos derivats, sinó que “sortissin a la comunitat, a les escoles, per ajudar a detectar i gestionar problemes de salut mental”. Pané també va reflexionar sobre l’impacte de les xarxes socials i les pantalles en la salut mental dels joves, destacant la necessitat d’una reflexió social sobre el seu ús.
“Hem de reflexionar sobre l’ús que fem dels mòbils i el que transmetem a les futures generacions,” va concloure Pané.