L’aliança entre la Fundació Tallers i la Fundació Viver de Bell-lloc, constituïda com a Unió Temporal d’Empreses (UTE), s’ha ratificat com un model d’èxit en el manteniment dels espais verds de Barcelona. Aquesta unió d’esforços permet que la gestió de l’espai públic no només compleixi amb els màxims estàndards tècnics, sinó que esdevingui una eina de transformació social. El model demostra que és possible oferir un servei públic rigorós i sostenible mentre es promou l’autonomia i el projecte de vida dels treballadors.
L’estructura d’aquesta col·laboració es basa en brigades estables i una gestió eficient coordinada amb els serveis de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. El funcionament diari recau en figures professionals com els oficials de jardineria, que aporten una mirada pedagògica a la feina tècnica, i en una xarxa de suport que inclou tècnics d’inserció laboral i un Equip Multidisciplinari de Suport. Aquest engranatge garanteix que les persones amb discapacitat tinguin un paper actiu i responsable en l’activitat productiva de la ciutat.
Formació i reconeixement del talent
Dins d’aquest model, la formació esdevé un eix estratègic per potenciar les capacitats de cada integrant de l’equip. Mitjançant itineraris personalitzats, es treballa per consolidar competències que facilitin tant la promoció interna com la futura incorporació al mercat laboral ordinari. Segons els responsables del projecte, la clau de l’èxit resideix a situar la persona al centre de l’activitat: “No es tracta només d’aprendre una tasca, sinó de créixer professionalment amb acompanyament, recorregut i sentit”.
Aquesta iniciativa també és fruit del compromís sostingut de l’administració pública, que aposta per reservar espais de manteniment a empreses d’economia social. Aquesta voluntat política és indispensable perquè aliances com la de la Fundació Tallers i la Fundació Viver de Bell-lloc puguin demostrar que “la professionalitat i la justícia social poden —i han de— anar de la mà”. El resultat és un servei d’alta qualitat que millora el paisatge urbà i, simultàniament, l’impacte social real en el territori.
