La Fundació Randstad i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han fet públics els resultats de l’estudi en accés obert, «Supracapacidades y diversidad funcional. Nuevas perspectivas para el empleo», que ha tingut com a objectiu estudiar els diferents tipus de diversitat funcional i proposar possibles vies d’integració laboral per a cadascuna.
L’estudi posa el focus en la supracapacitat, un concepte que fa replantejar-se les qüestions més negatives de la discapacitat, de manera que siguin repensades com un dels potencials de les persones amb discapacitat funcional, les quals s’han hagut de superar i d’adaptar durant tota la seva vida, i són expertes en resiliència, una capacitat molt demandada en l’actualitat. “D’aquesta manera, entenem la supracapacitat com la combinació de talent excepcional, de capacitat i d’habilitats per desenvolupar determinades accions”, afirma Anna Delclos, directora executiva de la càtedra Fundació Randstad – UOC de Discapacitat, Ocupació i Innovació Social.
L’estudi, elaborat per María José García Cantero, graduada en Educació Social i Màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament per la Universitat Oberta de Catalunya, destaca que les supracapacitats són qualitats diferencials que s’observen en cada col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Qualitats que poden resultar de gran valor en l’àmbit laboral. Aquesta recerca també assenyala que la situació de crisi actual pot esdevenir una gran oportunitat, ja que el teletreball es presenta com una fórmula amb un gran potencial —i en general poc explorada— per incorporar professionals amb diversitat funcional.
Supracapacitats i mercat laboral
La recerca assenyala, per exemple, que les persones amb diversitat funcional auditiva desenvolupen habilitats sensorials per sobre del que és normal i tenen una gran capacitat de concentració i d’atenció al detall. A més de llocs de treball en espais especialment sorollosos, com en el manteniment d’aeronaus o en fàbriques, també són molt valuoses com a enregistradores de dades.
També desenvolupen habilitats sensorials per sobre del que és habitual les persones amb diversitat funcional visual. Tenen bona memòria i gran capacitat d’orientació espacial i de discriminació dels sons, per la qual cosa poden dur a terme amb especial destresa llocs de treball relacionats amb l’enginyeria de la percepció hàptica o llocs com ara sommeliers, afinadors o informàtics especialitzats en accessibilitat.
El teletreball s’erigeix en una opció amb un gran potencial per a les persones amb diversitat funcional física, ja que reporta beneficis a l’empresari, com la reducció de costos, la millora de la imatge i l’augment de productivitat, i, d’altra banda, millora la qualitat de vida de les persones d’aquest col·lectiu, atès que duen a terme les seves tasques professionals des de casa seva, sense barreres d’accessibilitat. Com a supracapacitats d’aquests professionals, l’informe destaca els alts índexs de motivació i responsabilitat, l’afany de superació i la millora general en el clima laboral.
Els treballadors amb síndrome de Down són metòdics, disciplinats i constants, a més d’oferir la supracapacitat de la integració, és a dir, la seva incorporació a grups de treball potencia l’esperit d’equip i el sentit de responsabilitat respecte dels companys i reforça el sentiment de pertinença. Són altament recomanables per a ocupacions com ara auxiliars d’oficina, ordenances o auxiliars de comerç.
Les persones amb malalties mentals han de lluitar diàriament contra situacions d’estigmatització, ja que són víctimes de falsos mites i estereotips que han de refutar constantment. Com a supracapacitats, ofereixen un pensament divergent i creatiu que els permet desenvolupar-se de manera satisfactòria en diverses disciplines relacionades amb el disseny i l’art.
Finalment, les persones amb autisme, probablement el col·lectiu amb més dificultats d’integració social i laboral, tenen algunes habilitats molt valorades pels empresaris: la preferència per les rutines, les bones competències en tasques mecàniques i repetitives que requereixen un nivell alt de concentració, la memòria i la perfecció en els detalls. Per això, és normal que destaquin en feines com catalogadors de diferents processos, bibliotecaris, documentalistes o experts en programació.
En definitiva, les persones amb diversitat funcional poden oferir no solament un talent molt útil, sinó també competències i habilitats relacionades amb la superació, l’esforç i la resiliència, molt apreciades pels reclutadors en qualsevol procés de selecció. Les empreses que apostin per aquest talent no solament se’n veuran beneficiades, sinó que contribuiran, de manera determinant, a la normalització social i laboral d’aquests professionals.
Font: UOC i Fundació Randstad
