
Una recerca del Laboratori de Biologia de la Cognició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha comprovat que l’administració continuada d’un fàrmac que inhibeix de manera perifèrica el sistema endocannabinoide aporta millores significatives en models animals de la síndrome de la X fràgil, la principal causa monogènica de discapacitat intel·lectual hereditària i de trastorn de l’espectre autista. Segons l’estudi publicat a la revista Translational Psychiatry, aquest tractament experimental d’una setmana en ratolins aconsegueix reduir els dèficits de memòria i les alteracions sinàptiques, suavitzar la disbiosi de la microbiota intestinal i restituir marcadors d’integritat de la barrera de l’intestí.
Actualment, el deteriorament cognitiu vinculat a aquesta patologia, que a l’Estat afecta aproximadament 10.000 persones i compta amb prop de 127.000 portadors, no disposa de cap tractament. Els afectats presenten de manera heterogènia deteriorament de la memòria, hiperactivitat, impulsivitat, disfunció gastrointestinal o comportament de tipus autista, entre d’altres. Aquesta aproximació obre la porta a estudiar una possible teràpia per millorar la capacitat cognitiva de les persones amb la síndrome i reafirma el paper de les alteracions de l’eix microbiota-intestí-cervell en la discapacitat intel·lectual.
El director del Laboratori de Biologia de la Cognició i líder de la recerca, Andrés Ozaita, destaca el mecanisme diferenciat del compost respecte a altres medicaments: «A diferència d’altres fàrmacs que actuen sobre el cervell, el compost que hem provat actua només sobre els receptors cannabinoides de tipus 1 (CB1) perifèrics». De manera equiparable als tractaments que actuen sobre el cervell, aquest fàrmac millora la memòria i augmenta la plasticitat en els ratolins amb la mutació de la X fràgil, optimitzant la qualitat de les connexions neuronals a la regió de l’hipocamp. «Veient que els resultats són equiparables als obtinguts amb fàrmacs que actuen sobre tot el cos, pensem que l’efecte principal dels fàrmacs d’ampli espectre està molt relacionat amb la seva acció perifèrica», apunta el catedràtic de la UPF.
Efectes en la microbiota i el recobriment intestinal
Tal com passa en altres trastorns del neurodesenvolupament, la síndrome de la X fràgil té associades diverses alteracions gastrointestinals. L’estudi determina que la femta dels ratolins mutats, i per tant el seu intestí, presenta menys bacteris dels gèneres Lactobacillus i Akkermansia, així com una reducció en l’expressió del gen Muc2, una proteïna essencial perquè la mucosa intestinal mantingui la seva funció de barrera física i la comunicació amb el sistema immunològic.
Malgrat que el cervell conté deu vegades més receptors CB1 que la resta d’òrgans, aquests estan repartits per tot l’organisme i la seva inhibició perifèrica —no cerebral— també millora l’ecosistema intestinal. Lucía de los Reyes Ramírez, coprimera autora de la investigació, explica aquest procés: «El tractament farmacològic perifèric ajuda a restaurar el microbioma dels ratolins mutats i fa que augmenti l’expressió del gen Muc2, dues accions que milloren l’ecosistema i la barrera de l’intestí gros». Per la seva banda, Araceli Bergadà-Martínez, també coprimera autora del treball, precisa l’abast dels resultats: «No podem afirmar que aquesta recuperació de l’entorn de l’intestí es degui a la inhibició específica dels receptors CB1 del mateix òrgan, però sí que podem dir que la inhibició perifèrica actua positivament sobre l’eix microbiota-intestí-cervell en ratolins amb la mutació de la X fràgil».
Passos cap a una possible teràpia
Tot i tractar-se d’un abordatge experimental, els resultats positius tant en la funció cognitiva com en el microambient de l’intestí, sumats a la potencial absència d’efectes centrals adversos en no travessar la barrera hematoencefàlica, justifiquen continuar estudiant aquesta via farmacològica. A més, les conclusions conviden a explorar si els compostos inhibidors dels receptors cannabinoides d’acció sistèmica afecten principalment els intestins, una qüestió clau per dissenyar una futura teràpia en humans.
