La Fundació CERMI Dones ha posat de manifest la necessitat d’utilitzar la cooperació internacional com una eina estratègica per erradicar la discriminació sistemàtica que afecta les dones i nenes amb discapacitat a escala global. Durant el webinari internacional titulat “Com abordar la discriminació estructural contra les dones i nenes amb discapacitat a través de la cooperació internacional al desenvolupament”, l’entitat va reunir representants d’organismes internacionals i de la societat civil per avaluar els reptes actuals en la implementació de polítiques públiques que apliquin una mirada interseccional.
Balanç de drets i reptes en l’agenda global
La inauguració de la jornada va anar a càrrec de la vicepresidenta executiva de la Fundació CERMI Dones, Ana Peláez Narváez, qui va recordar que, tot i haver passat tres dècades des de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, aquest col·lectiu encara no té una representació suficient en l’agenda d’igualtat mundial. Peláez va advertir que la discriminació interseccional continua barrant el pas als drets fonamentals, especialment en l’àmbit de la salut. Segons la vicepresidenta, “els drets sexuals i reproductius segueixen sent qüestionats en molts contextos, i encara més quan parlem de dones amb discapacitat”.
En el seu discurs, va posar en valor la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i, en clau estatal, va qualificar com a fita històrica la reforma de l’article 49 de la Constitució Espanyola, que ara esmenta explícitament les dones i nenes amb discapacitat. Per a l’experta, aquest canvi és “una fita sense precedents en el reconeixement constitucional d’aquesta realitat”.
La discapacitat com a eix de la política exterior
En el debat sobre les polítiques públiques, l’ambaixador en missió especial per a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, Jesús Celada Pérez, va destacar que el naixement de la Fundació CERMI Dones va marcar un abans i un després en la incidència política a Espanya. Així mateix, va remarcar que la Llei de Cooperació de 2023 i la nova estratègia de cooperació feminista busquen, precisament, “abordar les estructures que discriminen les dones i les nenes, i en particular les dones i nenes amb discapacitat”.
D’altra banda, des de l’Aliança Internacional de la Discapacitat, Rosario Galarza va definir la cooperació com una “inversió en justícia, inclusió i igualtat”, i va recordar el compromís internacional de destinar un mínim del 15 % dels programes de desenvolupament a la inclusió del col·lectiu. En aquesta mateixa línia, la presidenta de la Fundació Promoció Social, Jumana Trad Yunes, va posar l’accent en el poder de la formació, ja que “la capacitació de les dones i les nenes és fonamental perquè són elles les qui canviaran la mentalitat de les societats”.
Eines per a la transformació social
Durant la sessió, es van presentar exemples pràctics de cooperació interseccional, com el programa FOAL Violeta de la Fundació ONCE per a l’Amèrica Llatina, representat per Estefanía Mirpuri Merino. Segons la directora general, la cooperació actua com una palanca per eliminar les barreres estructurals existents.
Finalment, l’entitat va presentar la seva Guia per a la salut i els drets sexuals i reproductius de les dones i nenes amb discapacitat, ara disponible també en anglès i dissenyada amb un format accessible. Sobre aquesta eina, la delegada de Drets Humans i Agenda Política de la fundació, Sara de Torres Riveiro, va concloure que garantir l’accés a la salut reproductiva és una qüestió de justícia social, denunciant que encara persisteixen traves significatives que impedeixen el ple exercici d’aquests drets humans bàsics.
