La Foixarda, amb seu a Girona, és una nova entitat de salut mental en primera persona que dóna suport i vetlla pels drets dels estudiants amb discapacitat psicosocial a les universitats públiques catalanes.
Fundada el passat mes de juny, està presidida per Lluís Mercier. Les dades sobre la salut mental a les nostres universitats motiven aquest projecte de país.
Només el 3% dels joves amb discapacitat arriben a l’educació superior, essent el percentatge per a les persones amb discapacitat psicosocial encara més baix; només un 6% de les persones amb alguna discapacitat té un títol universitari a Espanya; 1 de cada 3 universitaris de primer any té trastorns mentals, essent el trastorn més comú la depressió major, seguit dels d’ansietat generalitzada i de pànic; un 10% dels estudiants universitaris espanyols ha tingut pensaments suïcides, i més de l’1% ha realitzat una temptativa de suïcidi en els últims dotze mesos.
La realitat sociolaboral d’aquest col·lectiu, caracteritzat per la discriminació i l’exclusió social, és igualment alarmant: les persones amb discapacitat psicosocial tenen la taxa d’atur més elevada, no solament de la població general (61,9% a Catalunya l’any 2016), sinó també de les persones amb discapacitat (85,7% a Espanya l’any 2018).
Ateses aquestes dades, dos dels objectius principals que la Foixarda s’ha fixat són, mitjançant la col·laboració amb les universitats públiques catalanes i altres entitats de salut mental en primera persona, crear una xarxa universitària catalana de grups d’ajuda mútua (GAM) i promocionar, junt amb l’accés a la universitat de les persones amb discapacitat psicosocial, la seva inclusió laboral com estudiants o titulats universitaris en el mercat laboral ordinari.
La Foixarda informa a aquests estudiants a través dels seus mitjans socials a Twitter i a Facebook. Molts d’ells pateixen autoestigma i, per tant, no demanen ajut sobre els drets que tenen (gratuïtat dels estudis, assegurança escolar, adaptació acadèmica, etcètera) o els recursos que les universitats els ofereixen (n’estan elaborant una guia) a través de les seves unitats d’atenció específica perquè puguin participar plenament en la vida universitària, ja que solen desconèixer els seus drets o els recursos dels quals disposen.
A més a més, hi volen promoure també testimonis d’ex-estudiants amb discapacitat psicosocial que han passat per la seva mateixa experiència, així com xerrades de sensibilització sobre la salut mental perquè els professors i els companys en prenguin consciència i puguin ajudar-los acadèmicament.
Aquesta entitat de salut mental en primera persona, que s’ha establert a Girona perquè és una ciutat universitària i volen engegar el seu projecte a la Universitat de Girona, s’ha especialitzat en la salut mental a les universitats públiques catalanes perquè creuen fermament en l’educació pública i consideren, de més, que a les universitats els estudiants s’hi fan persones.
En el context d’un canvi de model de la salut mental a Catalunya orientat al recobrament vital, en tots els àmbits de la vida, de les persones amb mala salut mental, les entitats de salut mental en primera persona, que ocupen darrerament, des de la seva aparició als anys noranta, la centralitat fins fa poc ocupada per les famílies com a conseqüència del tancament dels manicomis, són gestionades per les persones amb discapacitat psicosocial mateixes, i es caracteritzen per l’autogestió, l’horitzontalitat, el suport mutu, l’apoderament, la reivindicació de drets, la lluita contra la discriminació i l’exclusió social o la transformació del sistema psiquiàtric.
