La dona amb discapacitat del segle XXI

La integració social per a qualsevol persona és una aspiració fonamental en la construcció de societats inclusives i equitatives. Tot i això, per a les dones que pateixen algun tipus de discapacitat, aquesta integració acostuma a ser un camí ple d’obstacles i desafiaments que van més enllà de simplement superar barreres arquitectòniques. És essencial que comprenguem i abordem els múltiples aspectes específics de la vida d’aquestes persones per entendre i facilitar-ne la participació plena en la nostra societat. És per això que, amb motiu de la celebració del dia 8 de març (Dia Internacional de la Dona Treballadora), que vull posar en valor els problemes als que s’enfronten les dones amb discapacitat, centrant-me en els rols que han d’exercir en diferents àmbits de la seva vida amb una mirada polièdrica, que posi de manifest l’esforç i la resiliència d’aquestes Superwoman’s.

Un dels desafiaments més importants als que s’enfronten és la seva integració a l’àmbit professional. Sovint han de superar barreres d’accessibilitat física tan sols per accedir al seu lloc de treball, però per si això fos poc, han d’enfrontar-se a estereotips i prejudicis que limiten les seves oportunitats tant al desenvolupament de la seva feina com al creixement professional. Dificultant molt el fet que puguin trencar aquest famós sostre de vidre que la societat s’entesta a ignorar.

Una altra de les grans dificultats que han afrontar és una bretxa salarial, cada cop més gran, que s’està convertint en una realitat preocupant per a les dones en general, però per a les dones amb discapacitat molt més. Aquesta disparitat salarial es converteix en un desafiament encara més gran per a elles, havent de superar obstacles addicionals per desenvolupar el seu treball remunerat i per avançar en les seves carreres professionals. El camp de mines que han de sortejar és ple de discriminacions i estereotips que limiten les seves oportunitats de creixement professional. Aquesta bretxa salarial no només afecta el benestar econòmic de les dones amb discapacitat, sinó que també perpetua la desigualtat de gènere a la nostra societat. Penso que només mitjançant un enfocament integral i compromès podrem superar aquesta bretxa per garantir que totes les dones, independentment de la seva discapacitat, rebin una compensació justa per la feina.

Un altre dels àmbits crucials en el seu projecte de vida és el seu rol de mare, per a les dones que tenen una discapacitat, la maternitat implica assumir desafiaments addicionals als què ja s’ha d’enfrontar qualsevol dona. La manca de suport adequat, tant en termes d’accessibilitat com de serveis de cura infantil, en dificulta la capacitat per complir les demandes que li planteja la maternitat per poder conciliar la seva vida personal i professional. És fonamental que es reconeguin aquestes necessitats per garantir que les dones amb discapacitat puguin exercir el seu rol com a mares de manera plena i satisfactòria.

Per si això no fos poc, moltes dones amb discapacitat també han d’assumir la posició de cuidadores de terceres persones, ja sigui de familiars amb discapacitat, dels pares o gent gran. Aquesta responsabilitat addicional pot tenir un impacte significatiu en la salut física i emocional, especialment si no compten amb els suports adequats. És important reconèixer el valor del treball de cura a terceres persones i garantir que les dones amb discapacitat tinguin accés als serveis necessaris per complir aquesta funció de manera efectiva i autònoma.

Considero que la integració plena de les dones amb discapacitat requereix un enfocament holístic que ha de contemplar les múltiples facetes de les seves vides per posar-les en un pla d’igualtat amb la resta de la societat. Aquesta actuació no només ha d’incloure l’eliminació de barreres actitudinals i la promoció de polítiques inclusives en tots els àmbits de suport, tant a la llar com a la comunitat per complir el seu propi projecte de vida.

En aquest sentit la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat representa una fita crucial en el reconeixement i la protecció dels drets humans de totes les persones, incloses les dones amb discapacitat. La Convenció destaca la necessitat adoptar mesures per prevenir la violència de gènere i garantir que les dones amb discapacitat puguin accedir a la justícia en igualtat de condicions. En resum, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat representa un instrument legal per protegir i promoure els drets de les dones amb discapacitat, contribuint així a la seva plena inclusió i participació a la societat. Considero que és responsabilitat de tothom treballar plegats en la creació d’una societat que valori i doni suport a la participació plena de les dones amb discapacitat.