31.4 C
Barcelona
Divendres, 14 agost, 2020

Katherina Harder: “ El format online ens permet acompanyar persones grans a relacionar-se amb la tecnologia”

Entrevista a la directora artística i de programació de La GRAN pantalla

Destacades

El Govern invertirà 50M€ per protegir l’àmbit residencial de possibles rebrots de Covid-19

El Govern de la Generalitat de Catalunya continua centrat en la lluita...

El sector de la discapacitat urgeix a la creació d’un comitè d’emergència per la Covid-19

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), ha demanat...

El Govern suspèn les sortides dels residents a l’exterior per protegir-los de la Covid-19

Els Departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies han...
Redacció/Fonts
Redacció/Fonts
diari de la Discapacitat / El digital de la diversitat funcional a Catalunya
katherina harder festiva la gran pantalla
Katherina Harder, directora artística i de programació // Foto: La Gran Pantalla

Katherina Harder és la directora artística i de programació de La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cinema de la Gent Gran de Barcelona. Directora de cinema i televisió xilena, Harder desenvolupa projectes a Xile ia Espanya. En l’actualitat, i per motius de la crisi sanitària global, es troba a la seva terra natal ultimant la programació de Festival a distància. Hem tingut l’oportunitat de parlar amb ella i ens ha explicat la programació d’aquesta edició especial, en format online, de la GRAN pantalla.

A l’igual que molts altres festivals, arran de la crisi sanitària, La GRAN pantalla s’ha reinventat en format online per no cancel·lar la seva segona edició. Com ha afectat el festival aquesta nova versió?

És un panorama molt complex per a l’ecosistema audiovisual en general. En aquest sentit, crec que per a la reactivació és summament important el diàleg i treball col·laboratiu entre els diferents agents de el sector. Agraïm el suport de les i els distribuïdors que s’han sumat al nostre festival malgrat que les condicions han canviat, així com també el suport de FILMIN per poder albergar el nostre certamen aquest any.

Crec que tots els moments de crisi comporten forçosament recerques de camins que poden acabar transformant-se en oportunitats. Com festival, defensarem sempre el congregar al voltant de les sales de cinema, però, per aquest any i prenent com a exemple les experiències d’altres festivals que s’han traslladat a l’online front a aquesta situació excepcional, penso que se’ns obre una possibilitat d’arribar massivament a nous públics i que tindrem l’ocasió de donar a conèixer a moltes més persones el nostre projecte. D’altra banda, que el festival se celebri online ens permet acompanyar persones grans a relacionar-se amb la tecnologia. Un tema que considerem clau davant la situació actual.

I com ha repercutit el nou format en la programació?

Com en tot el referent al festival, hem hagut de adaptar-la. Presentarem una programació més reduïda que l’any passat, però no per això menys interessant. Mantenim una selecció internacional de 6 llargmetratges i de 14 curtmetratges. Aquests últims, elegits entre els més de 250 rebuts, entren en la competició a el premi Millor Curtmetratge Internacional La GRAN pantalla i Premi de el públic. També, com en l’edició anterior, el Festival presentarà un seguit d’activitats participatives: una nova secció de Grans Diàlegs-tres cinefòrums.

Què ens expliquen els llargmetratges?

Aquestes sis pel·lícules ens mostren personatges i realitats diverses que aporten diferents mirades sobre l’envelliment. Diverses d’elles s’han exhibit en grans festivals internacionals com Locarno, Sundance i, fins i tot, una d’elles, The Farewell va ser nominada als Golden Globes. Aquesta obra de la Lulu Wang és una intel·ligent comèdia que ens mostra una relació intergeneracional entre una néta i la seva àvia, el seu amor incondicional, i que ens ofereix una finestra cap a la cultura xinesa, a través de la seva cosmovisió entorn de la malaltia i la mort.

Inaugurarem el festival amb Ask dr. Ruth, dirigida per Ryan White i que narra la increïble vida de la doctora Ruth Westheimer, un supervivent de l’Holocaust que va esdevenir la terapeuta sexual més famosa dels Estats Units.

Entre els llargmetratges, també hi ha espai per a mirades de nous realitzadors i realitzadores. Com és el cas de la pel·lícula catalana Què tal Pascual, de Bàrbara Brailovsky, una obra realitzada en el Màster de Documental Creatiu de la UAB i que ens presenta la història d’un enigmàtic barber de Barcelona, ​​qui als seus 87 anys desafia la normalitat amb una vitalitat impressionant i una singular manera d’entendre el món i el seu ofici. Se sumen a les òperes primes les pel·lícules argentines Com corre Elisa de Andrés Arbit i Gustavo Gersberg i Les cinéphilas de Maria Álvarez, la qual es va estrenar a Locarno i ha tingut un exitós recorregut per festivals.

Dins de la Selecció Oficial de Llargmetratges exhibirem també The journey, un valuós retrat familiar de la directora suïssa Fanny Bräuning, qui a través de la història dels seus pares ens farà reflexionar al voltant de dimensions profundes de l’amor.

Quatre de les sis pel·lícules estan dirigides per dones…

Sí, exacte. Des dels nostres inicis, la línia programàtica del Festival ha estat compromesa amb la paritat i, des del meu posició com a directora artística i de programació, és una cosa que defensaré sempre. Si a La GRAN pantalla volem construir un espai per a l’exhibició de mirades diverses, al voltant de les persones grans i envelliment, al meu parer aquesta diversitat de mirades s’ha de construir des de la paritat, si no, no seria realment diversa. A més, aquest any les dones grans són les protagonistes de la nostra programació i això, per a nosaltres com a festival, és també un enfocament polític.

En quin sentit?

Amb aquestes pel·lícules, estem parlant d’històries vinculades a una generació de dones amb les que la societat té un deute històric. Les dones que avui són grans han crescut sota altres paradigmes socials i les seves històries han estat fortament silenciades durant generacions. El nostre festival, en aquest sentit, serà una invitació especial a redescubrir-les. Amb la nostra programació, veurem dones grans empoderades que ho deixen tot per realitzar els seus somnis; que corren maratons als seus més de 80 anys; que busquen una veu pròpia i es converteixen en YouTubers; dones majors migrants que lluiten per la subsistència; dones cinèfiles que han crescut connectant-se amb el cinema i han trobant en ell un alliberament; i fins descobrirem la història d’una emblemàtica terapeuta sexual de més de 90 anys, que, precisament, va haver de lidiar tota la seva vida amb els qüestionaments de el masclisme imperant.

Pel que fa a la Selecció Oficial de Curtmetratges, què destacaries?

Aquest any hem rebut obres de més de 27 països, dels cinc continents. La bona acollida del nostre festival, a nivell de convocatòria, és molt gratificant i alhora molt enriquidora. Des del punt de vista de la programació, aquesta pluralitat ens ofereix mirades de diverses cultures al voltant de l’envelliment i la possibilitat de descobrir les diferents problemàtiques que travessen la gent gran en els diferents territoris.

De totes les pel·lícules rebudes, hem seleccionat 14 curtmetratges, obres d’Espanya, Argentina, França, Dinamarca, Turquia, Itàlia i Mèxic. Entre elles, trobem diferents gèneres i formats. Històries amb molt d’humor i d’altres que ens faran qüestionar amb cruesa la realitat a la qual es veuen enfrontades algunes persones grans. Destacaria també que hi ha una forta presència d’històries íntimes de realitzadors amb els seus avis i àvies, molt interessants des del vincle intergeneracional.

Un altre tema que està molt present i que m’ha cridat molt l’atenció, és que diversos dels curtmetratges parlen sobre com es relacionen les persones grans amb la tecnologia, un tema que es fa ressò del que estem fent precisament aquest any al nostre festival .

Al costat de la programació de pel·lícules, trobem Grans debats i cinefòrums, com connecten aquests espais amb la programació audiovisual?

El cinema sempre es connecta d’una o altra manera amb la realitat i, en aquest sentit, els debats i reflexions que certes pel·lícules poden obrir fa a determinades temàtiques conformen un univers molt ampli i ric. Les obres no s’esgoten en la pantalla sinó que transcendeixen a través de tot el que ens provoquen i comuniquen. D’aquí, la importància de realitzar diàlegs posteriors a la projecció en els festivals de cinema. Aquest any, tot i el format en línia, hem decidit igualment obrir dues seccions de col·loquis: Grans debats i cinefòrums.

Els dos Grans Debats que presentarem seran a partir de dos grans temes: “Contra la solitud” i “discriminació per l’edat en temps de la Covid-19”. Des de la programació i l’experiència dels ponents convidats, generarem material per debatre sobre aquestes dues temàtiques que, al nostre parer, són clau en la situació actual i reforcen els objectius de festival. D’una banda, promovent la vida activa i la socialització, com a lluita contra la solitud, i de l’altra, assentant el terme “discriminació per l’edat”, el qual es refereix a tots els prejudicis que recauen sobre les persones grans.

Pel que fa als cinefòrums, visionarem tres pel·lícules que donaran peu a l’intercanvi de mirades sobre tres espais: dones grans i feminismes, a partir de la revisió del curtmetratge Luisa no és a casa, de Celia Rico; persones grans LGBTIQ + a partir d’Eren altres temps, d’Alejandro Talaverón (obra que va ser part de la nostra selecció oficial de curtmetratges 2019) i, en un tercer cinefòrum, parlarem respecte a com les pel·lícules han marcat les nostres vides, a partir de la pel·lícula Les cinéphilas.

Per acabar, com a directora artística de la GRAN pantalla, com visualitzes el futur de l’Festival?

Definitivament, tornant a trobar-nos en les sales de cinema. Tots i totes els que fem festivals sabem i defensem que hi ha una experiència col·lectiva irreemplaçable. Recordo que l’any passat es van donar situacions úniques, com l’arribada als Girona de grups de gent gran de pobles propers, que s’havien organitzat per venir tots junts al nostre festival. La GRAN pantalla és un festival que es pensa a llarg termini i pretenem tornar el més aviat possible als llocs de trobada físic. Mentrestant, esperem que aquesta edició ens permeti ampliar el nostre públic i arribar a una major diversitat de comunitats, així com també el plantejar-nos el desafiament de com incorporar l’aportació de les plataformes digitals en el futur

Font: Festival La Gran Pantalla

Subscriu-te a la Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, ofertes i anuncis exclusius del diari de la DisCapacitat

- Advertisement -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Barcelona publica la resolució definitiva de la convocatòria de subvencions 2020

Amb data 6 d’agost, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona...

Finalitzen les obres de millora d’accessibilitat del pàrquing de l’Hospital Universitari de Vic

L’Hospital Universitari de Vic i Osona Salut Mental compte des d’ara amb un espai d’aparcament més accessible...

Arriba la Festa Major de Gràcia en format virtual i amb programa d’activitats inclusives

Del 14 al 21 d’agost tindrà lloc la celebració de la Festa Major de Gràcia, que per...

El CEDDD demana protocols específics per la volta al cole de més de 219.720 infants amb discapacitat

Des del Consell Espanyol per a la Defensa de la Discapacitat i la Dependència (CEDDD) han manifestat...

La Federació SMC renova la seva web per millorar els continguts i fer-los més accessibles

La Federació Salut Mental Catalunya ha renovat la seva pàgina web amb l’objectiu de millorar els seus...

també pot interessar-te

- Advertisement -