Sóc perfectament conscient, no ho amago, que aquest article pot fer ressuscitar ferides del passat més recent o crear-ne de noves entre persones que pensen igual o diferent que jo. No obstant això, aquesta no és la meva intenció. Si per alguna actitud m’agradaria que és caracteritzés la meva vida és per la transparència de paraules i de fets.
Dit això, no em sorprèn i a la vegada me’n alegro que el president espanyol digui que la justícia social esdevindrà la principal prioritat del govern que presidirà. No em sorprèn i a la vegada me’n alegro per un motiu clar. La justícia social és el principal repte de les societats madures o que aspiren a ser-ho.
Aquesta justícia social es troba interrelacionada amb la dignitat humana i amb els drets humans. No m’agradaria que cap d’aquestes tres coses estiguin directament o indirectament supeditades als interessos de la política. Menys encara a cap pensament ideològic per legítim i inclusiu que esdevingui.
L’autoritarisme, jo diria conscient, vers el poble, dels poders econòmics, ha de finalitzar. Al cap i a la fi han de ser les persones més vulnerables qui ens manin i ens orientin tot oferint-los el nostre suport més honest, emfàtic i humil possible. Només així podrem eliminar aquesta manca d’empoderament ciutadà mitjançant el qual la ciutadania s’ha deixat vèncer per la por a favor de perdre precisament la dignitat.
Lluny de teories abstractes, exòtiques i en molts casos bipolars ens cal acarar aquest repte anomenat justícia social amb la millor actitud possible anomenada corresponsabilitat. Només així podrem esdevenir persones útils davant un món ple d’inutilitats.
Alvaro Solà @Alvarosola94
