Una passatgera d’un autobús interurbà que va quedar tetraplègica el novembre de 2021 a Barcelona rebrà una indemnització de 2,7 milions d’euros per ordre judicial. La causa de la seva lesió medul·lar va ser una frenada d’emergència que el conductor de l’autobús va haver de realitzar per no atropellar un motorista que havia caigut i estava envaint el carril del bus.
La jutgessa ha dictaminat que la responsabilitat econòmica d’aquesta greu lesió recau sobre l’asseguradora de la motocicleta. La seva decisió es basa en el fet que la frenada sobtada de l’autobús, tot i circular a només 30 quilòmetres per hora per la Gran Via, va ser una reacció inevitable per evitar un mal major davant la presència del motorista accidentat al seu carril. La frenada va llançar la dona, de 45 anys, contra la part davantera de l’autobús, provocant-li una tetraplegia que la manté en un estat de dependència total.
El cas va ser portat als tribunals per tal d’activar les assegurances d’accidents de tots els vehicles implicats, ja que inicialment només s’havia fet càrrec la companyia asseguradora de la moto. Les assegurances d’accidents preveuen indemnitzacions significatives per a casos de lesions d’aquesta magnitud, que poden arribar als tres milions d’euros.
Tot i la resolució judicial del jutjat de primera instància número 8 de Barcelona, la sentència encara no és ferma i la víctima encara no ha rebut la indemnització.
L’advocat de la perjudicada, José Pérez Tirado, ha expressat la seva preocupació per la priorització dels interessos econòmics de les asseguradores per sobre de les necessitats de “la persona”. Segons l’advocat, la dona, que abans de l’accident no tenia una feina amb un salari elevat, ara percep una pensió per invalidesa molt baixa. La seva situació de dependència total va obligar-la a deixar la feina, i la seva parella també es va veure forçada a fer-ho per poder atendre-la.
Pérez Tirado subratlla que les elevades indemnitzacions en casos de tetraplegia són fonamentals per “poder adaptar la vida d’aquesta persona a la nova realitat”, i que, malgrat la quantitat pugui semblar elevada, és necessària per cobrir les adaptacions i les necessitats de la víctima.
