Estem en una situació on a les persones que haurien de ser escoltades pels partits ‘dits progressistes’, no ho són i sí pels altres partits. El Parlament de Catalunya està vetant certes propostes de millora per a les persones amb diversitat funcional o discapacitat, pel sol fet de que venen de partits de color diferent a la majoria. Com hi han moments on es barregen discursos ideològics, demagògics amb temes reals, fan que la resta facin un “cordó sanitari” bloquejant absolutament tot, amb el perjudici final que son per les persones beneficiàries de dites propostes, les persones de peu de carrer que amb tanta paciència esperen -de fa molt temps-, que es desenvolupin les estratègies que els faciliti la vida diària.
Quan juran o prometen davant la Constitució complir les funcions, a l’igual que per ser funcionari cal conèixer la Constitució i altres decrets legislatius, per qui es dedica a la política hauria de ser exigible també el coneixement. Saber que en temes de Diversitat funcional o Discapacitat hi ha un seguit de lleis que regulen la igualtat d’oportunitats, la protecció, la no discriminació, l’accessibilitat universal, l’autonomia personal, etc.
Des de nadons a gent gran, des de l’escola, a la feina, la llar, etc (la Constitució: articles 9, 10, 14 i 49 , el Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, Reial Decret Llei 6/2020, de 10 de març, etc.).
Els polítics provinents dels sectors sanitat, educació, universitats, drets socials, judicatura, laboral, vivenda, són els que millor poden saber les mancances i incompliments existents i fer labor didàctica amb els dels seu grup, intentant que millorin les condicions existents per la gent. Especial esment i protecció a les persones amb temes de salut mental, els d’alta complexitat (patologies duals, etc.. conductuals) i Autisme, els grans oblidats i un dels més vulnerables i amb menys accès a ajudes (escola), feina pública, vivenda tutelada, (atur 90%), etc.. que a més sempre depenen de les revisions de discapacitat que faci l’inspector de torn perquè tinguin accés a totes les ajudes que per llei els pertocaria.
Per que hagi igualtat d’oportunitats real amb la gent amb diversitat funcional, temes de salut mental, autisme etc, no han d’existir colors polítics, sinó cert sentit de responsabilitat, autoexigència i empatia.
